Almoràvits.html

 
ca de en es fr it nl no pl pt ru ro fi sv tr vo


 

المرابطون (ar)

Imperi


 

1040 — 1147
 

de}}}

Bandera

Ubicació de
Màxima expansió del domini almoràvit
Capital Aghmat (1040-1062) Marràqueix (1062-1147) Còrdova
Idioma oficial Àrab
Altres idiomes Berber (predominant)
Àrab andalusí
Mossàrab hispànic
Mossàrab africà
Hebreu
Religió Malikisme sunnita (oficial)
Sufisme
Judaisme
Cristianisme mossàrab
Govern Califat
Califa
 • 1040-1059 Abdallah ibn Yasin
 • 1146–1147 Ishaq ibn Ali
Període històric Edat mitjana
 • Establiment 1040
 • Dissolució 1147
Moneda Dinar i maravedí
Almoràvits a la Península Ibèrica (1038-1145)
Sagrajas - Alcoraz - Balansiya (1092-1094)
Quart de Poblet - Bairén - Consuegra - Uclés - Martorell
Cutanda - Corbins - Fraga - Saraqusta - Ourique


Els almoràvits (de l'àrab المرابطون singular مرابط Murabits), foren un poble de nòmades berbers del Sàhara que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Taula de continguts

edita Orígens, expansió i reigió

Al 1040 un dels líders de la tribu berber dels Gudala al Senegal (jahya ibn Ibrahim) va anar a fer la peregrinació a la Meca. Quant feia el viatge de tornada va anar a Kairuan on es va entrevistar amb el prestigiós alfaquí Abu Imran Al Fasí per elevar la conscienciació religiosa entre el seu poble. Aquest últim va encarregar aquesta feina a un antic alumne seu ,Abdalà Ben Yasin Al Gazulí.

Al Senegal comença a predicar entre les diferents tribus. Cap al 1053 van començar a expandir les seves creences religioses a les tribus del Sàhara , després d'això van començar a expandir al seu poder primer a les tribus del voltant, després cap al Magrib on funden ciutats com Marràqueix al 1062, al 1075 conquereixen l'imperi de Ghana i al 1080 el regne de Tlemcen (l'actual Algèria).

edita Invasió d'al-Andalus

Quan Alfons VI de Castella (1040-1109) va conquerir al1085 Toledo l'Emir d'Isbiliya es va alarmar de tal manera que, no sense grans temors, va decidir cridar en auxili els curtits guerrers almoràvits, sobretot els de la tribu dels lamtumes. Aquests tenien una visió estricta i poc cultivada de l'Islam. Es diu que el seu cap Yusuf ibn Tashfin, dervix auster, anava vestit amb pell d'ovella i s'alimentava de dàtils i llet de cabra.

L'Emir d'Isbiliya al-Mutamid els demana ajuda en aquests termes:

«Ell [Alfons VI] ha vingut demanant-nos púlpits, minarets, mihrabs i mesquites per tal d'alçar en elles creus i que siguen regits pels seus monjos [...] Déu us ha concedit un regne en premi a vostra Guerra Santa i a la defensa dels Seus drets, per la vostra llavor [...] i ara conteu amb molts soldats de Déu que, lluitant, guanyaran en vida el paradís».

Yusuf va creuar l'Estret de Gibraltar amb el seu exèrcit, derrotant als cristians a la batalla d'az-Zallaqah el 23 d'octubre de 1086, i es trobà amb una terra fèrtil i pròspera; també va observar el relaxament dels preceptes doctrinals de l'Islam i la gran tolerància amb els jueus i cristians. Això, li va provocar la determinació d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisió entre les diferents taifes. Els almoràvits van anar conquerint les diferents taifes entre el 1090 i el 1116. Les van conquerir en el següent ordre: Màlaga i Granada (1090), Sevilla i Almeria al (1091), Badajoz al (1094), València que en aquell moment era cristiana (1102), Albarrasí (1104), Alpont (1106), Saragossa (1110) i finalment Mallorca al 1116.

edita Decadència

Després d'aquestes ràpides conquestes als almoràvits van anar perdent terreny tan ràpidament com l'havien guanyat, amb la caiguda de Saragossa el 1118 i van ser derrotats contra el Regne de Portugal el 1139 a la batalla d'Ourique. Uns anys més tard l'imperi Almoràvit va quedar atrapat per l'extensió de la segona croada a la península ibèrica, la revolta dels Almohades a l'actual Marroc i la revolta de Sharq al-Àndalus.

La conquesta de Marràqueix per part dels Almohades va suposar la desintegració de l'imperi Almoràvit, encara que a les Balears van continuar governant els Banu Ghaniya fins al 1184 i van continuar lluitant contra els Almohades a Tunísia fins al (1236).

edita Llista d'emirs

edita governs duals

edita govern únic

edita Vegeu també

Reconquesta

Batalles importants
Covadonga (711) - Roncesvalls (778) - Clavijo (844) - Albelda (846) - Simancas (939) - Barcelona (985) - Penya Cervera (1000) - Calatanyazor (1002) -
Graus (1063) - Sagrajas (1086) - Alcoraz (1096) - Consuegra (1097) - Uclés (1108) - Cutanda (1120) - Fraga (1134) -
Ourique (1139) - Lisboa (1147) - Alarcos (1195) - Navas de Tolosa (1212) - Portopí (1229) - Jerez (1231) - Teba (1330) - Tarifa (1340) - Higueruela (1431) - Granada (1492)


Regnes cristians
Regne d'Astúries (718-724) - Comtats catalans (785-1479) - Regne de Navarra (810-1620) - Regne de Lleó (910-1065) i (1157-1230) - Regne de Galícia (910-1072) -
Regne de Castella (1029-1135) i (1157-1217) - Regne d'Aragó (1035-1162) - Regne de Portugal (1139-1910) -
Corona de Castella (1217-1715) - Corona d'Aragó (1162-1715)


Territoris àrabs
Califat Omeia (661-756) - Emirat de Còrdova (756-929) - Califat de Còrdova (929-1031) - Taifes (1031-1116) i (1144-1170) - Emirat Almoràvit (1086-1147) -
Imperi Almohade (1147-1269) - Regne de Granada (1238-1492)

All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog.