Catedral de Reims.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
| Catedral de Notre-Dame de Reims | |
 Façana principal |
|
| Documentació | |
|---|---|
| Tipus | Catedral |
| Arquitectes | Jean d'Orbais, Jean-le-Loup, Gaucher de Reims i Bernard de Soissons |
| Començament | 1211 |
| Consagració | Església Catòlica Romana |
| Acabament | 1275 |
| Localització | Notre-Dame |
| Estil | Art gòtic |
| Vistes | |
| Alçat | 38 m |
 Interior de la Catedral |
|
 Plànol de la Catedral de Reims. |
|
La catedral de Notre-Dame de Reims, del segle XIII és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures. Està inscrita com a patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La catedral era, durant l'Antic Règim, el lloc de la consagració dels reis de França.
edita Història
Una primera catedral fou edificada a Reims al segle V pel bisbe Sant Nicaise a sobre d'unes antigues termes romanes. Ja dedicada a la Santa Verge, aquest edifici va acollir el bateig de Clodoveu (498) consagrat per l'arquebisbe Sant Remi. El 816, el fill de Carlemany, Lluís I el Pietós escull Reims per consagrar-se emperador. El prestigi de Santa Ampoule i la potència política dels arquebisbes de Reims van permetre que Enric I (1027) fixés aquesta catedral com a lloc de la consagració del monarques de França.
edita Arquitectura
El nombre d'estàtues que l'adornen (2.303) és superior al de totes les altres catedrals europees, després de catedral de Chartres. La façana interior és, ella mateixa, decorada amb petites figures esculpides d'entre les quals la celebra «Comunió del cavaller». Es pot observar sobretot sobre la portada esquerra l'estàtua de l'"Àngel del somriure", emblema de la ciutat de Reims, i la de les Reines de Saba restaurada el 2006 - 2007. L'edifici es distingeix per una rara unitat d'estil, malgrat una construcció que es va estendre sobre més de dos-cents anys (principalment al segle XIII).
