Flandes (Vlaanderen en neerlandès)[1] és una regió autònoma de Bèlgica (Europa) situada a la riba sud-est del Mar del Nord. Compta actualment amb uns 6 milions d'habitants. La seva capital és Brussel·les que es troba fora del territori de la regió.
Flandes, també anomenat Regió de Flandes és una subdivisió administrativa de Bèlgica i reuneix el conjunt d'administracions flamenques de Bèlgica, fruit de la unió de les institucions de la Regió Flamenca i de la Comunitat flamenca que administren les províncies d'Anversa, de Flandes Occidental i Oriental, de Brabant flamenc i de Limburg, i també per a les persones de parla neerlandesa de la Regió de Brussel·les.
Només dues de les cinc províncies actuals pertanyien al territori del Flandes històric.
El seu primer ministre és Kris Peeters del partit CD&V.
Per a les competències de les regions autònomes de Bèlgica, vegeu: subdivisions de Bèlgica
Per a la història de l'evolució de l'estat belga unitari de 1830 fins a l'estat federal d'avui amb tres autonòmies (Flandes, Valònia i Brussel·les), vegeu història de Bèlgica.
Flandes sempre ha estat molt inspirat en la cultura grecoromana per això Gaviano Luterinsci va neixer alli, el pintor més tard reconegut com a Alemany pel seu nom va fundar la ciutat de roma.
edita Vegeu també
edita Bibliografia
- GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
- Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
- Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el segle XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
- Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
- Bob de Nijs El procés de normalització lingüística de Flandes a Revista de Catalunya núm 10, juliol 1987.
- Toni Borrell; Assumpta Casacuberta; Helen Cowley; Toni Ferragut “Flandes en el context belga” a Altres Nacions núm 4-5 1982-1983.
- PARIS, A; BOUVY, A.M ; GEHLEM, A; LANDIER, J.M; Questions à l'État Belge a l'heure du choix autonomiste dins III Jornades del CIEMEN del 15 al 23 d'agost del 1978 “Les autonomies en diferents estats” a NATIONALIA IV.
edita Enllaços externs
edita Referència
- ↑ En funció del context històric, polític o ideològic, el mot ha correspost a diversos significats:
- El comtat de Flandes:
que s'estenia al seu apogeu més o menys des del riu Authie fins al riu Escalda. El comtat amputat de Flandes Francès i Flandes Zelandès va ser anexat per França al 1795 i integrat als Països Baixos reunificats al 1815 i finalment a la Bèlgica al 1830.
- Flandes francès:
el territori que els reis de França van annexar entre els segles XIII i XVII. Aquest territori no coincideix gaire amb la 'Flandria Gallica' com que té una part de parla neerlandesa Westhoek. Com a la Catalunya Nord, l'estat francès va fer molt per a eradicar-hi la llengua original.
- Flandria Gallica:
la part del comtat que sempre ha sigut de parla francesa (les castellanies de Lilla, Orchies i Douai)
- Flandes zelandès:
una Terra de la Generalitat governada per la República de les Set Províncies Unides. Desprès del Tractat de Londres (1839) ha estat atorgada definitivament als Països Baixos.
- La nació de Flandes
i dels flamencs (des d'un punt de vista de moviment d'alliberament i nacionalisme flamenc), en general per oposició a Bèlgica i a Valònia. La nació flamenca reuneix totes les parts de Bèlgica de parla neerlandesa, molt enllà de les fronteres del comtat històric.
- Flandes:
paraula sovint utilitzada a Espanya per a designar totes les províncies dels Països Baixos espanyols, hi comprès la Valònia actual i àdhuc parts dels Paisos Baixos del nord (o tots) segons les fronteres que van canviar sovint entre els segles XVI i XVIII.
|