Gàrgola.html



Gárgola (del Dictionnaire raisonné de l'architecture française, 1854-1868)

Una Gàrgola (del francès gargouille > gargouiller 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí gargărīzo i grec γαργαρίζω 'fer gàrgares') és una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de de les taulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, son molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis. Probablement, teníen la funció simbòlica de protegir el temple i espantar als pecadors. Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot,en algunes esglésies barroques.

Mes recentment, l'arquitecte suiss-francès Le Corbusier ha fet servir tambè gàrgoles en la capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (França).

Es un error estès anomenar gàrgoles a qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar com a tals aquelles que s'ajustin a la funció específica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per Viollet-le-Duc a la catedral de Notre Dame de París han de ser anomenades quimeres, i no gàrgolas. Les gàrgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, a moltes obres de ficció modernes.

Gàrgola amb forma de gaiter. S. Juan de los Reyes, Toledo

edita Bibliografia

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Gárgolas de la provincia de Cáceres, Cáceres, 2003, IC El Brocense.

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Plasencia: "Misterios" en las Catedrales, www.bubok.com, 2008.

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Las gárgolas de la Catedral de San Antolín de Palencia, www.bubok.com, 2008.

REBOLD BENTON,Janetta, Saintes terreurs. Les gargouilles dans l’architecture médiévale, Paris, 1997, Éditions Abbeville.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gàrgola