Iemen.html


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials

Àrab

Capital Sanaà
15° 21′ N, 44° 12′ ECoordenades: 15° 21′ N, 44° 12′ E

Ciutat més gran Sanaà

Govern

President
Primer ministre

República
Ali Abdullah Saleh
Ali Mohammed Mujur

Superfície
- Total
- Aigua (%) 527.970 km² (48è)
0%

Població
- Estimació 2005
- Cens
- Densitat 20.727.063 (51è)
-
39 hab/km² (129è)

Moneda Rial iemenita (YER)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+3)
(UTC+3)

Unificació 22 de maig del 1990

Himne nacional United Republic (República unida)

Domini internet .ye

Codi telefònic +967

Gentilici Iemenita (masculí i femení)

El Iemen (àrab: الجمهورية اليمنية) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà. Limita al nord amb l'Aràbia Saudita, a l'est amb Oman, al sud amb el golf d'Aden (a l'oceà Índic) i a l'oest amb el mar Roig. L'estret de Bab al-Mandab, a l'extrem sud-occidental, el separa de les costes africanes de Djibouti i Eritrea. Pertany al Iemen l'arxipèlag de Socotra o Suqutra, a l'Índic, a uns 350 km de la costa iemenita.

edita Història

A l'antiguitat, el Iemen era dividit en quatre regnes: Sabà (al centre), Ma'in (al nord), Qatabān (al sud-oest) i Hadramawt (al sud), que constituïen l'anomenada Aràbia Feliç, per raó de les seves riqueses. A partir del segle I aC els sabeus absorbiren els altres regnes, primer Qatabā i després Hadramawt (s II dC). Posteriorment, el regne de Saba estigué dominat per la nova dinastia himyarita.

Fou ocupat pel regne cristià aksumita d'Abissínia (521-575), després ho fou pels perses sassànides, i vers el 628 esdevingué una província de l'imperi musulmà. A partir del segle IX el país es dividí en petites dinasties locals cada vegada menys lligades als califes de Bagdad.

El Iemen del Nord esdevingué un regne independent de l'Imperi Otomà el 1918; el 1962 un cop d'estat va canviar de forma de govern i esdevenia la República Àrab del Iemen. La lluita del iman mutawakelita del Iemen amb suport de part de les tribus del pais, va durar fins el 1969 en els que hi van haver de fet dos governs. Finalment els republicans es van imposar.

Els britànics, per la seva banda, havien adquirit del soldà de Lahej el port meridional d'Aden, que esdeinguè colònia britànica, i progressivament van establir el protectorat als emirats i xeicats de la zona i de la part oriental, l'Hadramaut i Mahra; es van formar així dos entitats:

La colònia d'Aden (formada per la ciutat d'Aden i rodalies), formada el 1839, però colònia separada només el 1937
- Les dependències de la colonia: l'illa Kamaran a la costa del Iemen (nord), l'illa de Perim, a l'estret de Bab al-Mandeb, i les illes de Kúria Múria, a la costa sud-oest d'Oman (al Zufar)
El Protectorat d'Aden, organitzat entre 1888 i 1912 i dividit el 1917 en:
- Protectorat Occidental d'Aden, format per una vintena de xeicats, emirats, estats i soldanats
- Protectorat Oriental d'Aden, format per l'estat Quaiti d'Hadramaut o de Shir i Mukalla; l'estat Kathiri de Seiyun; i l'estat Banu Afrar de Mahra o Quisn i Socotra.

El 1963 es va formar la Federació d'Aràbia del Sud, a la que es van anar afegint els estats de la zona occidental (menys l'Alt Yafa), però va entrar en crisis i alguns se'n van retirar. Quan els anglesos, com havien anunciat se'n retiraren el 1967, els guerrillers nacionalistes (de tendència comunista) es van fer amb el poder a la federació i també als estats del protectorat oriental; els governs monàrquics foren abolits i es va proclamar la República Popular del Iemen del Sud. Quatre anys més endavant (1971), la nova constitució va consagrar el caràcter marxista de l'estat i li va donar el nom de República Democràtica Popular del Iemen. Durant dues dècades hi va haver una certa hostilitat entre els dos estats iemenites al nord i al sud.

Amb la caiguda de la Unió Soviètica, els dos països es van unificar formalment amb el nom de República del Iemen el 1990. La unificació no resolgué els conflictes, per tal com dins el nou estat es desenvolupà una lluita pel poder entre les faccions agrupades entorn del president, d'una banda, i del vicepresident Ali Salim al-Bid (antic president del Iemen del Sud), de l'altra. Una revolta popular-militar per restaurar la independència i el laicisme al sud el 1994 fou sotmesa després d'un mes de lluita, amb el suport dels regims conservadors àrabs.

L'any 2000 l'Aràbia Saudita i el Iemen convingueren una delimitació de llur frontera.

edita Períodes històrics

Regne de Ma'an, vers el 2000 aC
Regne de Sabà, de vers el segle XI aC fins després del 200 dC
Regne Himiarita, del 115 aC al 532 dC
Domini del regne d'Axum o Aksum, 532-602
Governs tribals, 602-628
Conquesta àrab i domini del califa, del 608 fins vers el 800
Dinastia dels Alides del Iemen, de vers el 800 fins vers el 1000
Fragmentació, des d'abans de l'any 1000 fins al 1040
Dinastia Zaidida a Zabid, 818-1022
Dinastia Najahida a Zabid, 1022-1060, 1081-1083 i 1086-1158
Dinastia Sulayhida a Zabid, 1060-1081 i 1083-1086
Dinastia Zuraïda (o dels Zuraïdes), de vers el 1040 fins al 1175
Dinastia Mahdida (o dels Mahdides) a Zabid, des de després del 1137 fins al 1174
Als Aiúbides d'Egipte, 1174-1229
Dinastia Rasulida (o dels Rasulides), 1229-1454
Dinastia Tahirida del Iemen (o dels Tahirides), 1454-1534
Conquesta otomana i domini del Sultà Otomà, 1534-1630
Dinastia zaidida dels Tobba o Quasimides (dinastia d'imams Mutawakilites), 1630-1962
República, del 1962 fins a l'actualitat

edita Geografia

Mapa del Iemen (en anglès)

El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristal·lí aràbic, els quals, assoleixen la màxima altitud al hadur Šu'ayb, 3 760 m, vora la capital. L'altiplà, que és situat a l'àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles. Vers l'oest i el sud les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen només una estreta plana costanera, arenosa, d'uns 40 a 70 km d'amplada. Aquesta plana litoral és una regió àrida i gairebé desèrtica, amb temperatures suaus a l'hivern i humides a l'estiu (90% d'humitat). Cap al sector oriental els altiplans màximes de 2 000 metres, i davallen lentament vers el desert de Rab' al-Hālī', que s'estén pel nord del país. No hi ha cursos d'aigua permanents.

El clima és majoritàriament desèrtic; càlid i humit vora la costa oest; temperat a les muntanyes occidentals, afectades pel monsó estacional; extraordinàriament calorós, sec i extrem a les regions orientals.

Les ciutats més important són Sanaà, Mokha (Muza), Aden

edita Economia

L'agricultura és variada, però aprofita menys del 10% del territori. Hi ha conreus de vinya i arbres fruiters de clima temperat i tropical (palmera de dàtils), camps de cereals, entre els quals predominen la melca, el blat, l'ordi i el blat de moro, els llegums, les patates, les oleaginoses (sèsam i cotó), les hortalisses, el cafè i el tabac. Hi té una modesta importància la ramaderia i la pesca. La mineria extreu carbó, sal i pedra i, modernament, l'or i altres minerals metal·lífers i, sobretot, petroli. Hi ha indústries d'alimentació, de composts químics, del ciment i la construcció, i una important refineria de petroli a Aden, ciutat que també disposa d'un dels ports més destacats de l'Aràbia.

Gran estació carbonera, i també petroliera després, era una etapa obligada de la ruta imperial britànica (i després del Commonwealth) entre Bombai i el canal de Suez. Però el tancament del canal (1967-75) desvià vers el Cap les grans rutes de tràfic, i la recuperació posterior ha estat insuficient. Les importacions superen les exportacions. Importa principalment maquinària i material de transports, petroli, manufactures de base i productes químics i alimentaris; exporta productes petroliers, peix, cotó i cafè. La balança de serveis també és desfavorable, però és compensada per les aportacions dels treballadors a l'estranger, l'entrada de capitals i la recaptació duanera. Com a conseqüència de la unificació del Iemen del Nord amb el del Sud, coexisteixen dues unitats monetàries: el rial i el dinar.

edita Demografia

Mapa ètnic del Iemen

La població és predominantment àrab, si bé hi ha petites minories indopakistaneses i somalis. És un país poc densament poblat (21 %), la població és rural en un 76 % i només quatre ciutats superen els 100 000 habitants. La taxa anual de creixement és elevada (29 ‰), tot i la forta mortalitat (19 ‰), sobretot perquè cada dona té una mitjana de set fills. Gairebé la totalitat de la població és musulmana, la qual és en el 50% sumnita i en l'altre 50%, xiïta. La llengua oficial és l'àrab.

Sanaà, amb vora dos milions d'habitants, n'és la capital i la ciutat principal. La segueixen en importància Ta'izz i els ports d'Al-Hudaida i Aden, totes tres amb més de mig milió d'habitants.

edita Enllaços externs

President del Iemen
Arab Gateway - Yemen
BBC News Country Profile - Yemen
CIA World Factbook - Yemen
Open Directory Project - Yemen
US State Department - Yemen informe del Departament d'Estatd els EUA
Yahoo! - Yemen
Llengües semítiques

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Iemen

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Lliga Àrab
Algèria \| Aràbia Saudita \| Bahrain \| Comores \| Djibouti \| Egipte \| Emirats Àrabs Units \| Iemen \| Iraq \| Jordània \| Kuwait \| Líban \| Líbia \| Marroc \| Mauritània \| Oman \| Palestina \| Qatar \| Síria \| Somàlia \| Sudan \| Tunísia