Illes Canàries.html


(En detall)	(En detall)

Localització

Dades indicadores:

Estat
• NUTS Espanya
ES7

Capital Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife

Gentilici Canari, canària,

Superfície
• Total
• % Espanya Posició núm. 13
7447 km²
1,5%

Altitud n/d

Població
• Total (2006)
• % Espanya
• Densitat Posició núm. 8
1.995.833 hab.
4,5%
268 hab/km²

Coordenades 28° 28′ N, 16° 16′ OCoordenades: 28° 28′ N, 16° 16′ O

Autonomia
Estatut d'Autonomia 1982

Dia de Canàries

30 de maig

Sistema polític
Org. territorial
Forma de govern
• President autonòmic:
Representació
• Corts Generals
• • Congrés
• • Senat Províncies i municipis
(parlamentarisme)
Paulino Rivero (CC)

15 diputats
13 senadors

ISO 3166-2 CN

Himne

Arrorró

Web

http://www.gobcan.es

Les illes Canàries (en castellà Islas Canarias) són un arxipèlag africà de set illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental. Administrativament, s'han constituït com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom de Canàries, una nacionalitat històrica segons el seu Estatut d'Autonomia, i una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.

La capitalitat de les illes és compartida entre les ciutats de Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, capitals respectivament de cadascuna de les províncies que formen l'arxipèlag canari, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife. La seu de la presidència del govern s'alterna entre totes dues ciutats d'acord amb la sessió parlamentària en curs.

Taula de continguts

1 Toponímia
2 Història
3 Geografia
- 3.1 Clima
- 3.2 Medi ambient
4 Política i govern
5 Economia
6 Demografia
7 Vegeu també

edita Toponímia

El primer document escrit amb una referència directe a Canàries és de Plini el Vell que cita el viatge del rei Juba II de Mauritània a les illes el 40 aC i es refereix a elles per primera vegada com les Illes Afortunades, del llatí Fortunatae Insulae. En aquest document també hi apareix per primera vegada el terme Canària, del llatí canis, "gos", utilitzat, probablement per fer referència a l'illa de Gran Canària.

D'acord amb Plini, aquest nom va ser donat a l'illa en memòria dels dos grans mastins que els enviats de Juba hi van capturar i van portar a Mauritània (l'actual Marroc) i que són representats a l'actual escut de Canàries. Altres teories modernes suggereixen que el nom prové del grup berber canarii que vivia a la zona nord-occidental de l'Àfrica; de fet, Plini esmenta en un altre document als canarii, i encara que relaciona aquest terme amb els gossos, es probable que sigui una adaptació d'un terme berber.

edita Història

Jean de Béthencourt

Les illes Canàries eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes. El terme guanxe era el gentilici dels habitants de l'illa de Tenerife, però després va ser usat per referir-se a tots els habitants originals de l'arxipèlag. Eren un poble relacionat amb els antics berbers del nord d'Àfrica. No es coneixen amb precisió els detalls de la colonització de les illes, encara que les teories més acceptades suggereixes que aquestes poblacions hi van ser portades pels fenicis o romans. Les principals activitats econòmiques d'aquests pobles eren el pastoralisme, l'agricultura, la recol·leccio de fruits i la pesca a les costes.

El segle XIV les illes van ser descobertes per les monarquies i els estats feudals europeus. S'hi van produir diverses visites de mallorquins, portuguesos i genovesos. El navegant genovès Lancelloto Malocello es va establir a l'illa de Lanzarote el 1312. Els mallorquins van establir una missió a les illes amb un bisbat que va romandre de 1350 fins el 1400 i del qual procedeixen algunes imatges de verges que eren venerades pels guanxes. Durant els següents cinquanta anys, amb el permís papal i el suport de la corona castellana, es van organitzar diverses expedicions a la recerca d'esclaus, pells i tints.

El 1402 es considera l'any del començament de la conquesta de les illes amb l'expedició a Lanzarote dels normands Jean de Bethencourth i Gadifer de la Salle, subjectes, tanmateix, al vassallatge de la corona de Castella i amb el suport de la Santa Seu. Atesa l'orografia, la manca d'interès comercial i la resistència dels nadius, la conquesta no va finalitzar sinó fins el 1496, data en què es rendeixen els últims nadius de Tenerife, i les illes són incorporades a la corona de Castella. La conquesta de les Canàries, que va durar gairebé 100 anys, foren el precedent de la conquesta del Nou Món.

Alonso Fernández de Lugo presentant els captius mecey (reis) de les Canàries

Tan bon punt fou conclosa la conquesta de les illes, s'hi va imposar un nou model econòmic basat en el monocultiu, al començament la canya de sucre. En aquesta època es van constituir les primeres institucions i els òrgans de govern. Amb el descobriment d'Amèrica i la posterior conquesta, les illes es van convertir en punt d'escala de les rutes comercials amb Amèrica, l'Àfrica i l'Índia –el port de Santa Cruz de la Palma es va convertir en un dels ports més importants de l'Imperi Espanyol– la qual cosa va ser acompanyada d'una gran prosperitat per a determinats sectors socials de les illes. Les crisis dels monocultius del segle XVIII i la independència de les colònies americanes durant el segle XIX hi van produir greus recessions econòmiques. Arran de les crisis econòmiques que va patir l'arxipèlag, es van produir grans onades d'emigració cap al continent americà.

Al començament del segle XX es va introduir a Canàries el nou monocultiu de plàtan, la exportació del qual va ser controlada per companyies comercials com ara Fyffes. La rivalitat entre les elits de les ciutats de Santa Cruz i Las Palmas per la capitalitat de les illes va dur a la divisió de l'arxipèlag en dues províncies el 1927.

Després de la mort de Francisco Franco i la instauració del règim democràtic de monarquia parlamentària es va elaborar un Estatut d'Autonomia aprovat el 1982. Actualment Canàries és governat per la Coalició Canària, malgrat que és minoria al Parlament.

edita Geografia

Les illes Canàries

Les illes Canàries són un arxipèlag situat a l'oceà Atlàntic, al nord-est de la costa d'Àfrica. L'arxipèlag forma l'ecoregió macaronèsica juntament amb les Açores, Cap Verd, Madeira i les illes Salvatges.L'illa canària més propera al continent es troba a 108 km del nord-oest de la costa africana.

L'arxipèlag de les canàries està format per les següents illes:

Gran Canària (capital Las Palmas de Gran Canaria);
Tenerife (capital Santa Cruz de Tenerife);
Lanzarote (capital Arrecife);
San Miguel de La Palma (capital Santa Cruz de La Palma);
La Gomera (capital San Sebastián de La Gomera);
El Hierro (capital Valverde);
Fuerteventura (capital Puerto del Rosario).

El volcà del Teide, a Tenerife, és la muntanya més alta d'Espanya, i el tercer volcà més gran del món.

edita Clima

Volcà d'El Teide

Segons la situació de les illes respecte als vents alisis, el clima hi pot ser temperat i humit o bé molt sec. En general, el clima és ocèanic i tropical, amb temperatures suaus. Les precipitacions varien depenent de l'illa. A La Palma, les precipitacions anuals són majors que no pas a les illes occidentals. Així doncs, a les illes de Fuerteventura i Lanzarote el clima és més àrid o semidesèrtic. L'escassesa d'aigua ha dut a la instal·lació de estacions de dessalinització per a abastir les àrees urbanes. La porositat del terreny atesa la naturalesa volcànica, dificulta l'aprofitament de l'aigua de la pluja en preses i embassaments, encara que se'n fa ús a la Gran Canària i La Gomera. A les illes occidentals s'aprofita l'aigua dels aqüífers subterranis. Atesa la presència de muntanyes a prop de les costes, les masses d'aire es condensen i formen un fenomen conegut com les masses de núvols, la qual cosa proveeix d'humitat per a la vegetació d'algunes zones.

Els vents bufen amb major freqüència del nord-est, vents que encara que no produeixen precipitacions, si porten humitat. Els vents del llevant sovint són acompanyats de xaloc o calitja; és a dir, pols en suspensió procedent del desert del Sàhara, de vegades amb una alta densitat.

edita Medi ambient

Hermigua

S'hi han conservat diverses espècies autòctones, com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i els boscos de laurisilva. Quatre dels 13 parcs nacionals espanyols es localitzen a les Canàries, més que a cap altra comunitat autònoma:

el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente a La Palma,
el Parc Nacional de Garajonay a La Gomera,
el Parc Nacional del Teide a Tenerife,
el Parc Nacional de Timanfaya a Lanzarote.

edita Política i govern

El govern de Canàries està regulat per l'Estatut d'Autonomia de Canàries aprovat el 1982. Les illes es constitueixen com a comunitat autònoma , com a dret que la constitució espanyola atorga a les nacionalitats. Els poders de la comunitat autònoma de Canàries s'exerceixen a través del Parlament, el Govern i la Presidència de Canàries:

El Parlament de Canàries està constituït per 60 diputats canaris electes per sufragi universal per mitjà de la representació proporcional, en què llur designació està condicionada a les llistes de partit o coalició que hagin obtingut el major nombre e vots vàlids de llurs respectives circumscripcions electorals, o al menys el 30% dels vots vàlids emesos en la circumscripció insular o de la suma de tots els vots vàlids de totes les circumscripcions en què es van presentar, o al menys el 6% de tots els vots vàlids emesos a tota la comunitat autònoma. El Parlament exerceix la potestat legislativa de la comunitat autònoma.
El Govern de Canàries exerceix la potestat executiva de Canàries. És integrat pel president, el viceprecident i els consellers.
El President de Canàries és el representat de l'executiu de Canàries. És electe pel parlament del qual ha d'obtenir el vot de confiança, i després es nomenat pel rei d'Espanya.

Els partits polítics amb presència a Canàries són:

edita Economia

L'economia està basada en el sector terciari (74,6% del Producte interior brut), principalment el turisme, la qual cosa ha estimulat el desenvolupament de la construcció. La indústria local és escassa, bàsicament agroalimentària, del tabac i de la refinació de petroli –la Refinería de Petróleo a Santa Cruz de Tenerife és la major d'Espanya. Després de l'ocupació del Sàhara Occidental pel Marroc, les indústries de conserves i saladures de peixos van desaparèixer. Encara així, és la segona regió pesquera més gran d'Espanya. Quant a l'argicultura només el 10% del territori és cultivat amb blat, patata i ordi.

edita Demografia

La població estimada de Canàries el 2006 era d'1.995.833 habitants. A la província de Las Palmas 1.024.186 (33 municipis) i a la província de Santa Cruz de Tenerife 971.647 (52 municipis). El municipi amb el major nombre d'habitants és Las Palmas de Gran Canaria (377.056 habitants), seguit de Santa Cruz de Tenerife (223.148 hab.), San Cristóbal de La Laguna (142.161 hab.) i Telde (97.525 hab.). La densitat de població és de 219 hab/km², superior a la mitjana estatal. Gran Canària i Tenerife alberguen més del 80% de la població de totes les illes.