WikiPortallus: Istanbul.html

Istanbul
İstanbul

(En detall)

Localització

Istanbul

Localització de Istanbul a Turquia

Mesquita de Santa Sofia

Superfície

1538 km²

Altitud

100 m

Població (2007)
• Densitat

10.291.102 hab.
6.691.223,67 hab/km²

Coordenades

41° 01′ 0″ N 28° 98′ 0″ ECoordenades: 41° 01′ 0″ N 28° 98′ 0″ E

Zona horària

Web

www.ibb.gov.tr

Istanbul (en turc İstanbul) és la ciutat més gran de Turquia, i sens dubte la més important culturalment i econòmicament. Situada a la Tràcia oriental, vora l'estret del Bòsfor, i a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or (Haliç en turc), travessat pel famós pont de Gàlata. La ciutat és també la capital administrativa de la província d'Istanbul (5.170 km² i 11.622.257 habitants l'any 2006), però no la de Turquia, que és Ankara. La seva població, segons es calcula, és de 11.262.323^[1] (2008), i això la fa una de les ciutats més grans d'Europa.

L'emperador romà Constantí el Gran va fundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental, coneguda com l'Imperi Bizantí. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'Imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Abans de la conquesta, els turcs l'anomenaven İstanbul, però oficialment usaven el nom àrab de Qusţanţaniyyeh (قسطنطنيه), en el sentit de "Ciutat de Constantí". Només fou a partir del 28 de març de 1930 que la ciutat fou reanomenada Istanbul de forma oficial.

edita Història

edita Fundació de Bizanci

El primer nom que va rebre Istanbul va ser Bizanci. Els colons grecs de Mègara s'hi van establir el 667 aC i la van batejar en honor del seu rei Byzas. El nom «Bizanci» és una transliteració del nom grec original Βυζάντιον. En grec modern demòtic es pronuncia Βυζάντιο, /vi.za.ⁿdjo/.

Al llarg dels anys la ciutat ha estat a les mans dels perses, que la van ocupar i la van destruir al segle V aC. Recuperada per l'espartà Pausànias l'any 479 aC, va començar a reconstruir-la el 478 aC. Més tard Esparta va haver de disputar-se'n el control amb els atenesos, els quals la van prendre el 409 aC, però en van ser expulsats el 405 aC, encara que el 390 aC va tornar a mans ateneses.

Entre el 336 i el 323 aC va estar a les mans dels macedonis, durant el regnat d'Alexandre Magne. Després la ciutat va recuperar certa independència, llevat de quan en el 279 aC els celtes van conquerir Tràcia i van imposar un tribut a Bizanci.

edita L'Imperi Bizantí

L'estratègica posició de Bizanci va atreure l'emperador romà Constantí I el Gran, que l'any 330 va fundar de nou la ciutat com "Nova Roma" o "Constantinopolis" en el seu honor (Constantinoble, en grec: Konstantinoupolis Κωνσταντινούπολη o Κωνσταντινούπολις) i la va convertir en capital de l'imperi Romà. Després de la divisió de l'imperi Romà el 395, la part d'orient va passar a la historiografia moderna amb el nom d'Imperi Bizantí. El nom de "Nova Roma" no es va emprar mai amb freqüència, i va ser Constantinoble el que va prevaler fins a la caiguda de l'Imperi el 1453. Aquesta denominació es va mantenir fins el segle XX a Europa en lloc d'Istanbul, i avui dia encara s'usa a Grècia.

edita Geografia

edita Clima

Istanbul té un clima temperat continental, amb estius llargs, càlids i humits i hiverns freds, plujosos i amb nevades ocasionals. La mitjana de precipitacions total d'Istanbul és de 870 mm anuals. La humitat relativa de la ciutat és constantment alta, la qual cosa fa que es percebin temperatures més extremes que les reals.

edita El Bòsfor

Hi ha dos ponts sobre aquest estret. El pont Bogazici (Boğaziçi Köprüsü), de 1.074 metres de llarg, es va acabar el 1973. El segon pont, el Fatih Sultan Mehmet (Fatih Sultan Mehmet Köprüsü, FSM) té una longitud de 1.014 m, s'acabà el 1988 i es troba gairebé a cinc km al nord del primer pont. Aquest ponts uneixen Istanbul amb les ciutats asiàtiques d'Üsküdar (en grec, Crisòpolis) i Kadiköy (en grec, Calcedònia), les quals formen una conurbació amb Istanbul durant la segona meitat del segle XX.

S'està construint un túnel ferroviari de 13,7 km, el qual està previst que s'inauguri el 2008. S'han de construir 1.400 m sota l'estret, mitjançant la tècnica d'immersió del conducte, i es preveu que sigui el túnel més profund construït amb aquest mètode (amb un màxim de 56 m sota el nivell de l'aigua).El projecte contempla la construcció d'un metro de 13,3 km amb quatre estacions, que unirà el centre d'Istanbul amb l'urbs oriental i amb l'urbs occidental.

edita Risc sísmic

Istanbul està situada a prop de la falla d'Anatòlia del Nord, una falla geològicament activa que ha estat responsable de diversos terratrèmols mortals en la història contemporània de la ciutat. Els estudis demostren que hi ha un risc elevat que en las pròximes dècades hi hagi un terratrèmol devastador a prop de la ciutat.

Istanbul.html

Taula de continguts

edita Història

edita Fundació de Bizanci

edita L'Imperi Bizantí

edita Geografia

edita Clima

edita El Bòsfor

edita Risc sísmic

edita Llocs d'interès

edita Agermanaments

edita Referències

edita Enllaços externs