Ku Klux Klan.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El Ku Klux Klan (KKK) és una societat secreta estat-unidenca.
Ku Klux Klan (KKK) és el nom que han adoptat diverses organitzacions dels Estats Units, que han predicat la supremacia de la raça blanca, l'antisemitisme, el racisme, l'anticatolicisme, l'anticomunisme, l'homofòbia i el nativisme. Amb freqüència, aquestes organitzacions han recorregut al terrorisme, la violència i actes intimidadors com la cremada de creus, per tal d'oprimir les seves víctimes.
La primera encarnació del Klan fou fundada a finals de 1865 per veterans de l’Exèrcit dels Estat Confederats d’Amèrica que, després de la Guerra de Secessió, van voler resistir-se a la Reconstrucció. L’organització va adoptar ràpidament mètodes violents per aconseguir les seves finalitats. Tot i això, hi va haver una reacció que en poc temps va arrossegar l’organització al fracàs, ja que els personatges d’élite surenys veien el Klan como una excusa per tal que les tropes federals es mantinguessin actives als Estat del Sud. El KKK fou completament dissolt el 1870 pel President republicà Ulysses S. Grant, a través de l’Acta de drets civils de 1871 (coneguda com “l’Acta Ku-Klux-Klan”).
El 1915 es va fundar una nova associació que emprava el mateix nom, inspirada pel poder que tenien els mitjans de comunicació de masses. La pel·lícula El naixement d’una nació, i l’antisemitisme transmès a les cròniques periodístiques del judici del presumpte assassí Leo Frank, van contribuir a la ja esmentada inspiració. El segon KKK fou una organització més formal, que comptava amb membres registrats i amb una estructura estatal i nacional. EL nombre de membres arribà a xifres entre Quatre i cinc milions. La popularitat del Klan va comenta a caure en el període de la Gran depressió, el 1929, i durant la Segona Guerra Mundial, ja que alguns dels membres més destacats del Klan van protagonitzar escàndols per recolzar l’Alemanya nazi. D’aleshores ençà, diverses agrupacions diferents entre elles han utilitzat aquest nom, incloent les que s’oposaven a l’Acta de Drets Civils i a la segregació de les dècades de 1950 y 1960. Alguns membres d’aquelles organitzacions van arribar a ser condemnats per diversos crims. I encara que avui dia dotzenes d’organitzacions utilitzin tot o part del nom per designar-se, els membres reals són al voltant d’uns quants milers. Aquests grups, amb operacions separades en petites unitats aïllades, són considerats grups d’odi extrem. El KKK modern ha estat repudiat pels mitjans de comunicació de masses i pels líders polítics i religiosos dels Estats Units.
Taula de continguts |
edita El primer Ku Klux Klan
edita Orgigen. Creació
El Ku Klux Klan va ser fundat a Pulaski (Tennessee) després del final de la Guerra civil dels Estats Units, el 24 de desembre de 1865 pel general Nathan Bedfortd Forrest, i altres veterans confederats, que pretenien protegir els sudistes de les espoliacions i vexacions a les que consideraven els sotmKu Klux Klan (KKK). El nom de Ku Klux Klan ve de la fusió del grec "Kuklos" (cercle). El capità Kennedy afegí Klan (clan) com a recordatori dels grups familiars ancestrals ja que tots tenien ascendència escocesa. Els fundadors va decidir escriure clan amb K per a donar-li més notorietat a l'organització. Com els va agradar la sonoritat de la paraula, van optar per dividir el mot "Kuklos" en dues parts, canviant la "o" de Kuklos per una "u" i la "s" per una "x" per tal que quedés més impactant.
Als seus inicis, es tractava d'una organització sarcàstica que es dedicava a fer xerrades i rituals on ridiculitzaven i himiliaven les seves víctimes.El Ku Klux Klan fou concebut com un club social on els joves podien trobar diversió i una nova forma de passar l’estona. Els membres feien excursions nocturnes pel poble de Pulaski, disfressats amb llençols i màscares, fingint ser fantasmes que espantaven (o divertien) la població. En afrontar el període de la Reconstrucció dels Estats Units després de la Guerra Civil, el KKK va endurar les seves activitats i es va dedicar a oprimir els carpetbaggers[1], Scalawag, i els nous esclaus lliures. El passat conservador i el recolzament a l’esclavització del Partit Demòcrata va fer que mols dels seus membres busquessin la manera de pertànyer al KKK. També, de manera informal, el KKK repudiava el Partit Republicà.
El Klan es va estendre ràpidament per altres estats surenys, desencadenant un “regnat del terror” envers els líders republicans de totes les procedències racials. Tal joc va desembocar en assassinats, incloent el del congressista d’Arkansas: James M. Hinds, el de tres membres de la Legislatura de Carolina del Sud i els diversos homes que havien treballat en convencions constitucionals. De 1866 a 1867, el Klan va irrompre en les sessions religioses de la comunitat negra, i va assaltar les llars d’aquesta comunitat per a robar armes de foc, amb el pretext de desarmar els negres veterans de la Guerra Civil. Algunes d’aquelles activitats imitaven les accions d’altre grups de Tennesse com els Jaquetes Grogues o els Gorres Vermelles.
El 1867, en una reunió a Nashville, es va tractar d’organitzar els grups dispersats afins del Klan, dins una agrupació de capítols locals que informessin els líders del comptat, els quals informarien els districtes, i alhora aquests ho farien els seus estat, els quals informarien el quarter general que agruparia tota la nació. Tal proposat fou redactada pel veterà general brigadier George Gordon. Aquesta proposta va ser escrita en un llenguatge encès que discorria sobre les metes del KKK i que incloïa un llistat de preguntes que els aspirants a pertànyer al Klan havien de respondre correctament. Les preguntes es centraven em la resistència vers la Reconstrucció i el Partit Republicà. El candidat havia de respondre si era republicà, veterà de l’Exèrcit de la Unió o membre de la Lliga de la Unió, a més d’especificar si s’oposava a la igualtat dels negres tant social com políticament i si estava a favor d’un Govern d’“homes blancs” que “mantingués els drets constitucionals del Sud”, l’“emancipació dels homes blancs del Sud, la restitució de tots els drets suruenys” i “el dret inalienable de la pròpia supervivència davant l’exèrcit arbitrari del poder”.
Però malgrat tot el treball de preparació, la proposta de Gordon no fou acceptada. Les unitats del Klan seguirien treballant de manera independent, sense cap forma de jerarquia organitzada a nivell nacional, estatal o comtal. Gordon acudí a Memphis per a visitar l’antic comerciant d’esclaus i veterà general confederat Nathan Bedford Forrest, qui li parlà de la nova organització. La resposta de Forrest fou: “… una idea excel·lent. Podem emprar-la per a posar els negres al lloc on els correspon”. Forrest fou escollit líder nacional del Klan setmanes després, el 1867 quan es reuniren a Nashville organitzacions de tot el Sud. Fou escollit com a "Great Wizard", epls membres del Klan, que es feien dir "vampyres" i els càrrecs eren Gran Drac, Gran Tità i Gran Cíclop. Entre el 1868 i el 1870 assoliren grans accionscal citació, però aviat degeneraren, puix que alguns membres actuaren pel seu compte, i fins i tot nordistes a sou i bandolers, empraren les vestimentes en accions per tal de desprestigiar el grup. Per això els seus dirigents el dissolgueren el gener del 1869, tot i que fins el 1871 actuaren esporàdicament alguns elements incontrolats. Val a dir, si més no, que en totes les entrevistes posteriors que se li feren, ell negà haver estat mai líder del KKK i declarà que mai tingué control sobre cap cèl·lula de l’organització.
edita Fets
El Ku Klux Klan buscà el control político-social dels esclaus alliberats. En particular, va intentar desmillorar l’educació, el desenvolupament econòmic, el dret a portar armes i els drets electorals dels negres.
Tot i això, el Klan no es va limitar a actuar contra aquestes ètnies ja que els republicans del Sud també foren el blanc de les seves tàctiques intimidadores. Amb freqüència obtenien els seus propòsits mitjançant la violència. Per exemple, a les eleccions generals de Georgia, l’abril de 1868, el comtat de Columbia va registrar 1.222 vots per al candidat republicà a governador d’Estat Rufus Bullock. A les eleccions presidencials del novembre d’aquell any, al mateix comtat només hi va haver un vot a favor del candidat republicà Ulysses S. Grant.
El Klan intimidava constantment mestres d’escola i treballadors de l’Oficina General de Refugiats, Alliberats i Terres Abandonades (Freedmen's Bureau), així com a membres negres de les Lligues de la Unió. En relació a la investigació del Congrés feta durant un episodio al Misisipi:
"La senyoreta Allen, de Illinois, una d’aquestes mestres, l’escola de la qual es trobava a Cotton Gin Port (comtat de Monroe, Misisipi), va rebre una visita...entre la una i les dues de la nit el març de 1871, d’uns cinquanta homes muntats i disfressats. Cadascun vestia una llarga túnica blanca i portava la cara Roberta per una màscara solta de ratlles escarlates. Se li va ordenar que puges a vestir-se, la qual cosa va fer l’acte. Després va rebre a la seva habitació un capità i un tinent qui, a més de la disfressa de tots, portaven un parell de banyes al cap i un objecte al front. El tinent tenia una pistola a la mà i el capità es va asseure mentre vuit homes van entrar i van omplir el vestíbul. Van tractar d’una manera “galant i tranquil·la” la mestra, però es queixaven de l’impost per les escoles i li deien que havia de deixar l’ensenyament immediatament i marxar per a no tornar mai. La van avisar que ells no donaven segones advertències. La mestra va deixar el comtat."
Els membres del Klan asseguraren haver matat més de cent cinquanta negres en un sol comtat de Florida, i cent més a altre comtats. Una proclamació feta per Gordon el 1868 resumeix alguns dels assumptes rere les violents actes del Klan:
- Molts negres eren veterans de l’Exèrcit de la Unió i, per tant, anaven armats. Des del començament, un dels principals objectius del Klan era confiscar les armes de foc als negres. A la proclama, Gordon afirma que s’havia disparat sobre tres ocasions al Klan i que “si els negres ens volen fer la guerra, han d’ajustar-se a les conseqüències”.
- Gordon defensava que el Klan era una organització pacífica. Aquesta cita era un intent comú del Klan per a evitar processos legals. Malgrat tot, un jutjat federal va determinar el 1868 que el KKK era una organització terrorista. Centenars de processos per violència i terririsme van seguir aquesta determinació. Diversos membres del Klan van ser processats i molts van fugir de les jurisdiccions que els perseguien, principalment a Carolina del Sud.
- Gordon va anunciar que alguns havien portat a terme actes violents en nom del Klan. Hi havia una part vertadera, ja que algunes persones alienes a l’organització es disfressaven de membres del Klan per a ocultar la seva identitat. Però era ben clar també que als alts càrrecs del KKK els convenia allunyar-se públicament d’aquells actes, i la natura secreta i descentralitzada del Klan feia que el conjunt de membres fos un concepte borrós. El Klan fou en moltes formes una força paramilitar que servia als interessos del Partit Demòcrata i aquells que desitjaven la restauració de la supremacia blanca.
edita El segon Ku Klux Klan. Reorganització
Més tard fou reorganitzat, però poc tenia a veure amb el que es va fundar el 1866. El KKK era també important a la província canadenca de Saskatchewan en els anys 20 i 30 del segle XX com a una organització contra els catòlics, els immigrants i els franco-canadencs.
Actualment, el Ku Klux Klan és un de les moltes organitzacions per la supremacia dels blancs en els Estats Units d'Amèrica. S'oposa als drets civils dels afro-americans, hebreus, i d'altres grups ètnics, racials, socials o religiosos. S'oposen també al catolicisme, i als grups esquerrans.
edita Rituals
Els membres de l'organització empraven carotes i caputxes blanques, i com que comprovaven que això esglaiava els supersticiosos negrescal citació, i que després de les seves accions esdevenien temporades de tranquil·litat, s’ho prengueren més seriosament.
