Lleó.html
 
| ca | de | en | es | fr | it | nl | no | pl | pt | ru | ro | fi | sv | tr | vo |


 

Per a altres significats, vegeu «Lleó (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques.htmlCom entendre les taules taxonòmiques
Lleó
Registre fòssil: Plistocè inferior – actualitat
Lleó mascle
Lleó mascle
Lleona femella
Lleona femella
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Panthera
Espècie: P. leo
Nom binomial
Panthera leo
(Linnaeus, 1758)
Distribució dels lleons a Àfrica
Distribució dels lleons a Àfrica
Distribució dels lleons a l'Índia
Distribució dels lleons a l'Índia
Sinònims
Felis leo
(Linnaeus, 1758)

El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes,[2] fent-ne el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest d'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Plistocè (fa aproximadament 10.000 anys), el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia des de l'oest d'Europa fins a l'Índia i, a les Amèriques, des del Yukon fins al Perú.

Si sobreviuen a les dificultats de la infància, les lleones que visquin en un hàbitat segur com ara el Parc Nacional Kruger poden arribar sovint a l'edat de 12-14 anys, mentre que els lleons rarament viuen més de vuit anys.[3] Tanmateix, es coneixen casos de lleones que visqueren fins a vint anys en estat salvatge. En captivitat, tant els mascles com les femelles poden viure més de vint anys. Solen viure en sabanes i herbassars, tot i que poden ficar-se en zones arbustoses i boscoses. Els lleons són inusualment socials en comparació amb altres fèlids. Un esbart de lleons es compon de femelles que tenen una relació familiar, les seves cries, i un nombre reduït de mascles adults. Els grups de lleones solen caçar junts, atacant principalment ungulats grans. El lleó és un predador alfa i clau, tot i que pot tenir un comportament carronyaire si en té l'oportunitat. Tot i que els lleons, normalment, no cacen humans selectivament, alguns d'ells esdevingueren antropòfags i busquen preses humanes.

El lleó és una espècie vulnerable, i ha sofert un declivi de les poblacions possiblement irreversible d'entre un 30% i un 50% al llarg de les dues últimes dècades, al seu àmbit de distribució africà;[4] les poblacions no són viables fora de les reserves delimitades i els parcs nacionals. Tot i que la causa d'aquest declivi no és ben compresa, la pèrdua de l'hàbitat i els conflictes amb humans són actualment les causes més importants de preocupació. S'han mantingut lleons en captivitat des del temps dels romans, i han estat una espècie molt buscada i exhibida en zoològics arreu del món des de finals del segle XVIII. Els zoològics d'arreu del món estan col·laborant en programes de reproducció per protegir l'amenaçada subespècie asiàtica.

Visualment, els mascles són molt fàcils de distingir gràcies a la seva crinera. El cap dels lleons mascles és un dels símbols animals més àmpliament coneguts de la cultura humana. Apareix molt sovint en la literatura, l'escultura, la pintura, en banderes nacionals, i en pel·lícules i literatura contemporànies.

Tanmateix, la lleona ha estat reconeguda com a epítom de l'habilitat caçadora des dels primers escrits i representacions gràfiques dels humans. Les lleones s'ocupen de caçar pel seu grup, i capturen les preses gràcies a un treball d'equip precís i complex. Cada lleona desenvolupa unes habilitats específiques per jugar el seu paper en les tècniques de caça utilitzades pel seu grup, i sovint assumeix aquest paper en la majoria de caceres. Els membres de grups humans que viuen entre lleons en el seu hàbitat natural han comprès aquesta característica i sovint han triat la lleona per a representar la seva deïtat de la guerra i els seus guerrers més ferotges, anomenant sovint els seus governants mascles com a "fill de la lleona". Alguns exemples que es remunten als primers registres escrits inclouen les deïtats egípcies Sekhmet, Bastet, Menhit i Tefnut. Aquestes deïtats podrien haver tingut precurors a Núbia i Líbia. Altres deïtats egípcies són bastant complexes i assumeixen aspectes que inclouen humans amb cap de lleona, o que fan de lleones quan juguen papers específics. Les primeres representacions de lleones caçant en grups es remunten al Paleolític superior, amb entallaments i pintures de les coves de Lascaux i de Chauvet.

Taula de continguts

edita Nom i etimologia

El nom del lleó, que és semblant en moltes llengües romàniques, deriva del llatí leo[5]; relacionat amb el grec antic λέων (leon)[6]. El mot hebreu lavi (לָבִיא) també podria estar relacionat,[7] així com l'antic egipci rw.[8] El lleó fou una de les moltes espècies descrites originalment, com a Felis leo, per Carl von Linné en la seva obra del segle XIX Systema Naturae.[9] S'assumeix sovint que el component genèric del seu nom científic, Panthera leo, deriva del grec pan- ("tot") i ther ("bèstia"), però això podria ser una etimologia popular. Tot i que arribà al català a través de les llengües clàssiques, panthera és probablement d'origen asiàtic oriental, amb el significat d'"animal grogós" o "groc blanquinós".[10]

edita Taxonomia i evolució

Crani d'un lleó modern al Parc Nacional de Kruger.

El fòssil més antic conegut semblant a un lleó prové de Laetoli (Tanzània) i podria tenir una antiguitat de 3,5 milions d'anys; alguns científics han identificat el material com a pertanyent a Panthera leo. Aquests informes no estan ben substanciats, i tot el que es pot dir és que pertanyent a un fèlid similar a Panthera. Els informes més antics confirmats de Panthera leo a Àfrica són uns dos milions d'anys més recents.[11] Els parents més propers del lleó són les altres espècies de Panthera: el tigre, el jaguar i el lleopard. Estudis morfològics i genètics revelen que el tigre fou la primera en divergir d'aquestes espècies recents. Fa uns 1,9 milions d'anys, el jaguar se separà del grup restant, que contenia els avantpassats dels lleopards i els lleons. Posteriorment, el lleó i el jaguar se separaren fa entre 1,25 i 1 milions d'anys.[12]

Panthera leo evolucionà a Àfrica fa entre 1 milió d'anys i 800.000 anys abans d'escampar-se arreu de la regió holàrtica.[13] Aparegué per primer cop a Europa fa 700.000 anys amb la subespècie Panthera fossilis d'Isernia (Itàlia). D'aquest lleó s'originà el posterior lleó de les cavernes (Panthera leo spelaea), que aparegué fa uns 300.000 anys. Durant el Plistocè superior, el lleó s'estengué a Nord i Sud-amèrica, i es desenvolupà en Panthera leo atrox, el lleó americà.[14] Els lleons s'extingiren al nord d'Euràsia i Amèrica a finals de l'última glaciació, fa uns 10.000 anys;[15] podrien haver estat víctimes de l'extinció de la megafauna del Plistocè.[16]

edita Subespècies

Lleó de Katanga (Panthera leo bleyenberghi)

Tradicionalment s'han reconegut dotze subespècies modernes de lleó, la més gran de les quals ha estat reconeguda com el lleó bereber.[17] Les diferències principals entre aquestes espècies són la situació geogràfica, l'aparença de la crinera, la mida i la distribució. Com que aquestes característiques són molt insignificants i presenten una gran variabilitat individual, la majoria d'aquestes formes són discutibles i probablement invàlides; a més, sovint les distincions es basaven en material de zoològic d'origen desconegut que podria haver tingut característiques morfològiques "sorprenents, però anormals".[18] Actualment és habitual que només se'n reconeguin vuit subespècies,[19][15] però una d'elles (el lleó del Cap, antigament descrit com a Panthera leo melanochaita) és probablement invàlida.[19]

Fins i tot les set subespècies restants podrien ser massa; la variació mitocondrial entre els lleons africans recent és escassa, cosa que suggereix que tots els lleons subsaharians podrien ser considerats una única subespècie, possiblement dividida en dos clades principals: un a l'oest de la Gran Vall del Rift i l'altre a l'est. Els lleons de Tsavo, a l'est de Kenya, són molt més propers genèticament als lleons del Transvaal (Sud-àfrica) que als dels monts Aberdare de l'est de Kenya.[20][21]

edita Subespècies recents

Actualment es reconeixen vuit subespècies recents:

  • P. l. persica, conegut com a lleó asiàtic o lleó sud-asiàtic, persa o indi, s'estenia antigament des de Turquia, passant el Pròxim Orient, fins al Pakistan, l'Índia i fins i tot Bangla Desh. Tanmateix, el fet que viuen en grans grups i que són animals diürns fan dels lleons asiàtics un objectiu més fàcil pels caçadors furtius que els tigres o lleopards; actualment en queden uns 300 a l'interior i a prop del Bosc de Gir, a l'Índia.[22]
  • P. l. leo, conegut com a lleó bereber, està extingit en estat salvatge degut a una caça excessiva, tot i que encara en podrien quedar exemplars en captivitat. Fou una de les subespècies de lleó més grans, amb una llargada d'aproximadament 3-3,5 metres i un pes de més de 150 quilograms. S'estenia del Marroc fins a Egipte. L'últim exemplar fou mort al Marroc el 1922..[23]
  • P. l. senegalensis, conegut com a lleó d'Àfrica occidental, viu a l'oest d'Àfrica, del Senegal a Nigèria.
  • P. l. azandica, conegut com a lleó del Congo nord-occidental, viu a les parts nord-orientals del Congo.
  • P. l. nubica, conegut com a lleó Massai, viu a l'est d'Àfrica, des d'Etiòpia i Kenya fins a Tanzània i Moçambic.
  • P. l. bleyenberghi, conegut com a lleó de Katanga. Viu al sud-oest d'Àfrica, Namíbia, Botswana, Angola, Katanga (Zaire), Zàmbia i Zimbabwe.
  • P. l. krugeri, conegut com a lleó del Transvaal, viu a la regió del Transvaal del sud-est d'Àfrica, incloent-hi el Parc Nacional de Kruger.
  • P. l. melanochaita, conegut com a lleó del Cap, s'extingí en estat salvatge a voltants del 1860. Els resultats d'investigacions de l'ADN mitocondrial no recolzen l'estatus d'aquest lleó com a subespècie distinta. Sembla probable que el lleó del Cap només fos la població més meridional del lleó sud-àfrica vivent avui en dia.[19]

edita Prehistòriques

En temps prehistòrics existiren diverses subespècies més de lleó:

  • P. l. atrox, conegut com a lleó americà, fou abundant a les Amèriques, des d'Alaska fins al Perú, durant el Plistocè fins fa uns 10.000 anys. Aquesta forma, igual que el lleó de les cavernes, són considerats en ocasions espècies diferents, però estudis filogenètics recents suggereixen que en realitat són subespècies del lleó (Panthera leo).[15] Sent una de les subespècies de lleó més grans que mai hagin existit, s'estima que la seva llargada corporal era de 1,6-2,5 metres.[24]
  • P. l. fossilis, prosperà fa uns 500.000 anys; se n'han recuperat fòssils d'Alemanya i Itàlia.
Lleó de les cavernes a la Cambra dels Felins de les coves de Lascaux.
  • P. l. spelaea, conegut com a lleó de les cavernes, visqué a Euràsia entre fa 300.000 i 10.000 anys.[15] Aquesta espècies és coneguda de pintures rupestres (com la que es veu a la dreta), escultures de vori i busts d'argila del Paleolític,[25] que indiquen que tenia unes orelles prominents, una cua peluda, possiblement unes lleugeres ratlles semblants a les dels tigres, i que almenys alguns mascles tenien un "collar" o crinera primitiva al voltant del coll.[26] Com que aquest exemple il·lustra una escena de caça, és probable que representi femelles caçant pel grup utilitzant la mateixa estratègia que les seves parents contemporànies i que els mascles no formin part del tema.
  • P. l. vereshchagini, conegut com a lleó de les cavernes de Beríngia, s'estenia per Yakutia (Rússia), Alaska (EUA) i el Territori del Yukon (Canadà). Anàlisis dels cranis i mandíbules d'aquest lleó demostren que és una subespècie distinta — més gran que el lleó de les cavernes europeu i més petit que el lleó de les cavernes americà, amb proporcions cranials diferents.[27][15]

edita Dubtoses

  • P. l. sinhaleyus, conegut com a lleó d'Sri Lanka, sembla haver-se extingit fa aproximadament 39.000 anys. Només se'l coneix a partir de dues dents trobades en dipòsits de Kuruwit. Basant-se en aquestes dents, P. Deraniyagala definí aquesta subespècie el 1939.[28]
  • P. l. europaea, conegut com a lleó europeu, era probablement idèntic a Panthera leo persica o Panthera leo spelea; el seu estatus no està confirmat. S'extingí a voltants de l'any 100 degut a la persecució i la sobreexplotació. Vivia als Balcans, la península Itàlica, el sud de França i la península Ibèrica. Era un objecte de caça molt popular entre els romans, grecs i macedonis.
  • P. l. youngi o Panthera youngi , visqué fa 350.000 years anys.[29] La seva relació amb les subespècies vivents de lleó és obscura, i probablement pertany a una espècie diferent.
  • P. l. maculatus, conegut com a marozi, en ocasions se'l considera una subespèci distinta, però podria tractar-se d'un lleó adult que ha conservat la seva coloració tacada juvenil. Si fou realment una subespècie, i no un nombre reduït d'exemplars amb una coloració anormal, porta extingida des del 1931. Una identitat encara menys probable és que sigui un híbrid natural lleopard/lleó, conegut habitualment com a lleopó.[30]

edita Híbrids

Article principal: Ligre i Tigó
Un ligre és la cria d'una tigressa i un lleó.

Es coneixen casos en què lleons s'han aparellat amb tigres (habitualment les subespècies siberiana i bengala), creant híbrids anomenats ligres i tigons.[31] També s'han creuat amb lleopards per a produir lleopons,[32] i jaguars per a produir jaglleons. El marozi és suposadament un lleó tacat o un lleopó en estat natural, mentre que el lleó tacat del Congo és un complex híbrid de lleó/jaguar/lleopard anomenat lljagulep. Antigament se solien criar aquests híbrids en parcs zoològics, però actualment aquesta pràctica no és encoratjada, car es posa l'èmfasi sobre la conservació d'espècies i subespècies. A la Xina encara es crien híbrids en col·leccions privades d'animals i zoològics.

edita El lleó a la cultura

Escut de Lleó (Castella i Lleó).

El lleó acostuma a representar la força i la noblesa. L'esfinx egípcia tenia part de lleó. Va ser associat a la tribu de Judà i des de llavors se l'anomena el rei de la selva (al nord d'Europa era l'ós fins que es va imposar el lleó). És també una de les reencarnacions de Vixnu a l'hinduisme. S'associa a Anglaterra, que l'ha fet aparèixer com a emblema en moltes situacions de cultura popular.

Al cristianisme té tres significats diferents. En primer lloc és la figura que representa a l'evangelista Marc, per la manera com descriu la resurrecció de Jesús, recollint un vell mite segons el qual un lleó podia insuflar aire a un mort i reviure'l. A l'art romànic va passar a representar el mateix Jesucrist (des de l'any 1000). Per últim, pot ser una bèstia maligna, aliada d'altres feres per introduir la destrucció i el pecat.

edita Referències

v • d • e
Referències i notes
  1. ↑ Nowell & Bauer (2004). Panthera leo. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 11 de maig del 2006. L'entrada de la base dades inclou una justificació de per què l'espècie està en estat vulnerable
  2. ↑ Error de cita: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta nowak
  3. ↑ Smuts, G.L. (1982). Lion, Johannesburg: Macmillian South Africa (Publishers)(Pty.) Ltd., p. 231. ISBN 0-86954-122-6. 
  4. ↑ Error de cita: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta IUCN
  5. ↑ Simpson DP (1979). Cassell's Latin Dictionary, 5ª edició, London: Cassell Ltd., p. 883. ISBN 0-304-52257-0. 
  6. ↑ Liddell, Henry George and Robert Scott (1980). A Greek-English Lexicon (Abridged Edition), United Kingdom: Oxford University Press. ISBN 0-19-910207-4. 
  7. ↑ "Lion". Oxford English Dictionary (2nd edition). (1989). Ed. Simpson, J., Weiner, E. (eds). Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-861186-2. 
  8. ↑ yourdictionary.com. archived from the original on 26-08-2007. Com en altres sistemes d'escriptura antics, en l'antic egipci només s'escriuen les consonants. No es distingia entre "l" i "r".
  9. ↑ Carl von Linné (1758). Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis., 10th edition (en Llatí), Holmiae (Laurentii Salvii), 41. el 08-09-2008. 
  10. ↑ "Panther". Online Etymology Dictionary. Douglas Harper. Data d'accés: 05-07-2007.
  11. ↑ Werdelin, Lars, Lewis, Margaret E. (June 2005). «Plio-Pleistocene Carnivora of eastern Africa: species richness and turnover patterns». Zoological Journal of the Linnean Society 144 (2): 121–144. DOI:10.1111/j.1096-3642.2005.00165.x. Data de consulta 08-08-2007.
  12. ↑ Yu, Li, Ya-ping Zhang (May 2003). «Phylogenetic studies of pantherine cats (Felidae) based on multiple genes, with novel application of nuclear β-fibrinogen intron 7 to carnivores». Molecular Phylogenetics and Evolution 35 (2): 483–495. DOI:10.1016/j.ympev.2005.01.017.
  13. ↑ Yamaguchi, Nobuyuki, Alan Cooper, Lars Werdelin and David W. Macdonald (August 2004). «Evolution of the mane and group-living in the lion (Panthera leo): a review». Journal of Zoology 263 (4): 329–342. DOI:10.1017/S0952836904005242.
  14. ↑ Turner, Allen (1997). The big cats and their fossil relatives : an illustrated guide to their evolution and natural history, New York: Columbia University Press. ISBN 0-231-10229-1. 
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Burger, Joachim i cols. (March 2004). «Molecular phylogeny of the extinct cave lion Panthera leo spelaea» (PDF). Molecular Phylogenetics and Evolution 30 (3): 841–849. DOI:10.1016/j.ympev.2003.07.020. Data de consulta 20-09-2007.
  16. ↑ Harington, CR (1996). American Lion. Yukon Beringia Interpretive Centre website. Yukon Beringia Interpretive Centre. Data d'accés: 22-09-2007.
  17. ↑ Barbary Lion - Panthera leo leo - Largest Lion Subspecies Consultat el 19 de setembre del 2007
  18. ↑ Grisham, Jack (2001). "Lion". Encyclopedia of the World's Zoos Volume 2: G–P. Ed. Catherine E. Bell. Chofago: Fitzroy Dearborn. pp.733–739. ISBN1-57958-174-9. 
  19. ↑ Error de cita: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Conservation-Genetics:Preserving-Genetic-Diversity
  20. ↑ Barnett, Ross, Nobuyuki Yamaguchi, Ian Barnes and Alan Cooper (2006). «The origin, current diversity and future conservation of the modern lion (Panthera leo)» (PDF). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences 273 (1598): 2119–2125. DOI:10.1098/rspb.2006.3555. Data de consulta 04-09-2007.
  21. ↑ Dubach, Jean, i cols. (Gener 2005). «Molecular genetic variation across the southern and eastern geographic ranges of the African lion, Panthera leo». Conservation Genetics 6 (1): 15–24. DOI:10.1007/s10592-004-7729-6.
  22. ↑ Wildlife Conservation Trust of India (2006). Asiatic Lion - History. Asiatic Lion Information Centre. Wildlife Conservation Trust of India. Data d'accés: 15-09-2007.
  23. ↑ Nowell K, Jackson P (1996). “Panthera Leo”, http://carnivoractionplans1.free.fr/wildcats.pdf Wild Cats: Status Survey and Conservation Action Plan] (PDF), Gland, Switzerland: IUCN/SSC Cat Specialist Group, 17–21. ISBN 2-8317-0045-0. 
  24. ↑ Martin, P.S. (1984). Quaternary Extinctions, Tucson, Arizona: University of Arizona Press. ISBN 0-8165-1100-4. 
  25. ↑ Packer, Craig, Jean Clottes (November 2000). «When Lions Ruled France» (PDF). Natural History: 52–57. Data de consulta 27-08-2007.
  26. ↑ Error de cita: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Koenigswald02
  27. ↑ Baryshnikov, G.F., G. Boeskorov (2001). «The Pleistocene cave lion, Panthera spelaea (Carnivora, Felidae) from Yakutia, Russia». Cranium 18 (1): 7–24.
  28. ↑ Kelum Manamendra-Arachchi, Rohan Pethiyagoda, Rajith Dissanayake, Madhava Meegaskumbura (2005). «A second extinct big cat from the late Quaternary of Sri Lanka.» (PDF). The Raffles Bulletin of Zoology Supplement 12: 423–434. Data de consulta 31-07-2007.
  29. ↑ Harington, CR (1969). «Pleistocene remains of the lion-like cat (Panthera atrox) from the Yukon Territory and northern Alaska». Canadian Journal Earth Sciences 6 (5): 1277–1288.
  30. ↑ Karl Shuker (1989). Mystery Cats of the World, Robert Hale. ISBN 0-7090-3706-6. 
  31. ↑ Guggisberg, C. A. W. (1975). Wild Cats of the World, Nova York: Taplinger Publishing. ISBN 0-8008-8324-1. 
  32. ↑ Doi H, Reynolds B (1967). The Story of Leopons, Nova York: Putnam. OCLC 469041 <!—Massa antic per ISBN-->.<span class="Z3988.html" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Story+of+Leopons&rft.title=The+Story+of+Leopons&rft.au=Doi+H%2C+Reynolds+B&rft.date=1967&rft.pub=Putnam&rft.place=Nova+York&rft_id=info:oclcnum/469041 <!—Massa antic per ISBN-->"> 

edita Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Lleó
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.

All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog.