Metre.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El metre (m) és la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del camí que recorre la llum en un interval de temps de 1/299 792 458 segons.
edita Múltiples i submúltiples
Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o submúltiples del metre.
| Factor | Nom | Símbol | Factor | Nom | Símbol | |
| 10−1 | decímetre | dm | 101 | decàmetre | dam | |
| 10−2 | centímetre | cm | 102 | hectòmetre | hm | |
| 10−3 | mil·límetre | mm | 103 | quilòmetre | km | |
| 10−6 | micròmetre | µm | 106 | megàmetre | Mm | |
| 10−9 | nanòmetre | nm | 109 | gigàmetre | Gm | |
| 10−12 | picòmetre | pm | 1012 | teràmetre | Tm | |
| 10−15 | femtòmetre (o fermi) | fm | 1015 | petàmetre | Pm | |
| 10−18 | attòmetre | am | 1018 | exàmetre | Em | |
| 10−21 | zeptòmetre | zm | 1021 | zettàmetre | Zm | |
| 10−24 | yoctòmetre | ym | 1024 | yottàmetre | Ym |
També existeixen altres unitats relacionades amb el metre que no formen part del Sistema Internacional
- àngstrom (Å) = 10-10 m
edita Història
El metre va ser definit el 1791 per l'Acadèmia Francesa de Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París. El científic nord-català Francesc Aragó va ser un dels membres de l'expedició que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definició. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Francès François Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català. Els expedicionaris es van refugiar a la presó del castell de Bellver i no van poder tornar a França fins un any més tard. El 1795, França va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud.
El 1889, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va redefinir el metre com la distància entre dues línies marcades en una barra de Platí-Iridi que es guardava a Sevres.
El 1960 la Conferència General de Pesos i Mesures va definir el metre com a 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona en el buit d'una línia d'emissió determinada del criptó-86. Finalment, el 1983 es va establir la definició actual (longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segons). Aquesta definició té els següents avantatges:
- Com que la velocitat de la llum en el buit és una constant física fonamental, aquesta definició és independent de qualsevol objecte material de referència.
- En principi, es pot mesurar amb gran precisió.
edita Enllaços externs
| Unitats de longitud |
| Múltiples i submúltiples del metre (SI) yoctòmetre | zeptòmetre | attòmetre | femtòmetre | picòmetre | nanòmetre | micròmetre | mil·límetre | centímetre | decímetre | metre decàmetre | hectòmetre | quilòmetre | megàmetre | gigàmetre | teràmetre | petàmetre | exàmetre | zetàmetre | yotàmetre |
| Altres unitats unitat astronòmica | any-llum | parsec | kiloparsec | megaparsec | gigaparsec àngstrom | colze | vara | cana | estadi | milla nàutica |
| Altres sistemes Anglosaxó | Japonès |