Nacionalisme.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El nacionalisme és una actitud política derivada del fet d'atribuir un gran valor al concepte de nació. Aquesta actitud adopta posicions diverses que fa que sovint s'hagi de parlar de nacionalismes en plural. Amb freqüència l'afirmació nacional sorgeix pel desig de reconeixement per part d'un altre grup (fet que fa que algunes persones titllin els nacionalistes de segregadors o de buscar el conflicte i l'enfrontament).
edita Tipus de nacionalismes
- Nacionalisme d'Estat-nació: vol que s'iguali la nació a l'estat. Pot ser el cas d'una nació repartida entre diversos Estats (dels quals proposa la desaparició) o l'oposat, d'una nació dintre d'una altra o dins d'un Estat plurinacional (del qual reclama la independència o secesssió). Un exemple del primer cas podria ser el poble kurd, repartit entre diferents Estats i un exemple del segon podria ser l'estat espanyol.
- Nacionalisme cultural: posa l'èmfasi en la unitat identitària, reclamant o no canvis d'estructura política. Sovint lluita per la llengua i la història, volent que siguin conegudes i reconegudes pels ciutadans de la nació i els de les nacions veïnes. En determinats indrets aquest nacionalisme incorpora també la raça o la religió com a motius d'identificació del grup nacional enfront un altre col·lectiu. En aquests casos es pot parlar de feixisme.
edita Història
Si bé hi ha hagut reinvindicacions nacionals des de l'Antiguitat, el concepte de nacionalisme com a tal sorgeix amb el romanticisme al segle XIX (o finals del XVIII). El precedent fundamental es Herder i el seu concepte de Volksgeist (‘carácter nacional'). En un primer moment la nació era un contracte entre ciutadans pel qual s'adscrivien a un grup cultural i polític amb uns drets i deures sota uns símbols identificatius (com la bandera).
El concepte va anar evolucionant i tenyint-se de connotacions per la seva implicació en conflictes bèl·lics i polítics. En ocasions es considerà sinònim del "patriotisme". Va suposar el canvi de fronteres europees, amb la disgregació dels imperis de l'Antic Règim i el sorgiment de nous països. El desacord de part de la població amb el nou mapa va fer que progressés el nacionalisme d'Estat-nació per sobre del cultural, si bé usualment els dos van units.
A finals del segle XX el nacionalisme va quedar englobat dins el dret d'autodeterminació dels pobles, que proclama que el conjunt de persones d'un indret té dret a decidir en quina nació viuen. Aquest dret es veu enfortit pel liberalisme.
edita Vegeu també