Nova Jersey.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Estat de la Unió Americana | |||||
| País/Regió històrica |  Estats Units |
||||
| Capital | Trenton | ||||
| Ciutat més gran | Newark | ||||
| Idioma oficial | l'anglès
AreaRank = 47è |
||||
| Superfície • % d'aigua |
22.608 km² 14,9 |
||||
| Longituds • Amplada: • Alçada: |
110 km. 240 km. |
||||
| Altitud | 75 m (màx.:550 mín.:0) |
||||
| Població • Total (2000) • Densitat |
10è 8,717,925 hab.438 |
||||
| Coordenades • Nord: • Oest: |
38°55'N a 41°21'23"N 73°53'39"W a 75°35'W |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
18 de desembre de 1787 3er |
||||
| Sistema polític Govern estatal • Governador: |
Jon Corzine |
||||
| ISO 3166-2 | US-NJ |
||||
| Fus horari | UTC -5/-4 | ||||
| Abreviació postal | NJ | ||||
| Web | |||||
Nova Jersey (New Jersey en anglès) és un estat dels Estats Units d'Amèrica. Pren el seu nom de l'illa de Jersey, situada al Canal de la Mànega.
L'estat de Nova Jersey està situat al nord-est dels EUA, entre les desembocadures dels rius Hudson i Delaware. Té frontera amb els estats de Nova York, Pennsilvània i Delaware, i amb l'oceà Atlàntic.
Taula de continguts |
edita Història
Abans de l'arribada dels primers europeus, el territori de Nova Jersey estava ocupat per la tribu dels lenape. Els holandesos s'instal·laren on avui dia es troba la ciutat de Jersey City. Aquests establiments formaven part de la colònia de Nova Holanda, que incloïa també Nova Amsterdam, l'actual ciutat de Nova York. Una colònia sueca (Nova Suècia) existí en aquesta regió entre 1638 i 1654, any en què caigué en mans holandeses.
A partir de 1664, la regió passà sota el control de la Gran Bretanya, que hi trobà poca resistència, com a conseqüència de la impopularitat del governador neerlandès Peter Stuyvesant. El rei Carles II d'Anglaterra donà una part de la regió al seu germà (el futur Jaume II). Aquest últim distribuí les terres compreses entre els rius Hudson i Delaware entre dos amics seus, que li romangueren fidels durant la guerra civil: Sir George Carteret i Lord John Berkeley of Stratton. El 18 de març de 1673, Berkeley va vendre la meitat de Nova Jersey als quàquers, que en van fer llur colònia. Entre 1674 i 1702, Nova Jersey va estar dividida en dues províncies: Jersey de l'Oest i Jersey de l'Est.
A la fi del segle XVIII, Nova Jersey participà en la Guerra d'Independència nord-americana.
L'estiu de 1783, el Congrés Continental es reuní a la Universitat de Princeton, fent d'aquesta ciutat la capital del país durant quatre mesos. Va ser en aquesta ciutat que la notícia de la signatura del Tractat de París (1783) posant fi a la guerra fou coneguda pels responsables polítics nord-americans.
Nova Jersey fou el tercer estat en ratificar la Constitució dels EUA i el primer en ratificar la Bill of Rights. Aquesta darrera ratificació tingué lloc el 20 de novembre de 1789.
L'esclavatge va ser abolit el 15 de febrer de 1804.
edita Geografia
edita Principals ciutats
La densitat de població de Nova Jersey és la més elevada de tota la Unió. Segons les dades publicades per l'Oficina del Cens dels Estats Units, l'any 2005[1], la densitat de població d'aquest estat va ser de 438 habitants/km². Les dues ciutats més poblades, Newark i Jersey City, formen part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Nova York.
Ciutats de més de 100 000 habitants l'any 2000 (estimació pel 2003 entre parèntesis):
- Newark : 273 546 (278 000)
- Jersey City : 240 055 (242 000)
- Paterson : 149 222 (152 000)
- Elizabeth : 120 568 (152 000
- Edison : 97 687 (101 000)
- Woodbridge : 97 203 (108 000)
Ciutats d'entre 60 000 i 100 000 habitants l'any 2000 (estimació pel 2003 entre parèntesis)
- Dover Township : (93 000)
- Hamilton : 87 109
- Toms River : 86 327
- Trenton : 85 403
- Camden : 79 904
- Clifton : 78 672
- Brick : 76,119
- Cherry Hill : 69 965
- East Orange : 69 824
- Passaic : 67 861
- Union City : 67 088
- Middletown : 66 327
- Gloucester : 64 350
- Bayonne : 61 842
- Irvington : 60 695
- Old Bridge : 60 456
- Lakewood : 60 352
edita Població
La composició ètnica de la població de l'estat de Nova Jersey, d'acord amb el cens dels EUA de l'any 2004[2], és la següent:
- 70.6% Blancs
- 13.1% Afroamericans
- 7.1% Asiàtics
- 0.2% Indis americans i nadius d'Alaska
- 7.4% Altres races
- 1.6% Mestissos
Segons aquest mateix cens, els llatins o hispans (sense tenir en compte llur raça) són el 15% de la població de l'estat -l'any 2000, eren el 13,3%[3] -. Quant als blancs no hispans, l'any 2000 eren el 66% de la població de Nova Jersey.
Segons el cens dels EUA del 2000, al territori hi vivien 50.205 amerindis nord-americans. Per nombre les tribus més destacades a l'estat són cherokee (7.045), lenape (2.014), blackfoot (1.587), iroquesos (1.304), sioux (676) nanticoke-lenape (536), i canadencs i llatinoamericans (5.411).
edita Religió
L'any 1997, les religions més professades pels habitants de Nova Jersey eren les següents:
- Catolicisme - 40,5%
- Protestantisme - 14,4%
- Judaisme - 5%
edita Política
Nova Jersey és un estat industrial de la Costa Est i un antic feu republicà, que als anys vuitanta i noranta esdevingué de majoria democràta.
Nova Jersey és un dels estats més liberals dels EUA. Les enquestes indiquen que la majoria de la població es considera proavortista (pro-choice en anglès) i favorable a la legalització del matrimoni homosexual.[4][5]
edita Un antic feu republicà
En les eleccions federals, Nova Jersey tendeix a votar demòcrata. Ara bé, amb anterioritat havia estat un important feu republicà. Els candidats republicans van ser els més votats pels electors de Nova Jersey a les eleccions presidencials de 1948, 1968 i 1976, totes elles amb resultats molt ajustats a nivell nacional.
Des dels anys 80, l'estat començà a inclinar-se del costat democràta, a mesura que el Partit Republicà adoptava posicions més conservadores i s'orientava cap a una política més centrada en els votants del sud i de l'oest del país. L'últim candidat republicà en guanyar unes eleccions presidencials va ser George H. W. Bush, el 1988.
Abans de les eleccions presidencials de 2004, els sondeigs van donar una altra vegada a Nova Jersey el rol d'estat pivot car el president George W. Bush havia esdevingut popular i semblava poder fer-se amb la victòria. Tot i així, el 2 de novembre de 2004, el candidat demòcrata John Kerry va obtenir el 52,92% dels vots emesos a l'estat de Nova Jersey, mentre que el president sortint George W. Bush només va rebre el 46,24% dels sufragis. De totes formes, el resultat del candidat republicà, que fou el més votat a nivell federal, és el millor resultat obtingut per un candidat republicà en aquest estat des de les eleccions presidencials de 1988.
edita El domini local dels demòcrates
L'actual governador de Nova Jersey és el demòcrata Jon Corzine, elegit el 8 de novembre de 2005 enfront del republicà Doug Forrester. Jon Corzine obtingué el 54% dels vots, mentre que el seu oponent només en va obtenir el 42,8%.
L'actual constitució de Nova Jersey data de 1947. Aquesta institueix un Congrés bicameral amb un Senat (40 escons) i una Assemblea (80 escons). Avui dia, el Partit Demòcrata té majoria en totes dues cambres.
El 9 de gener de 2006, els parlamentaris de Nova Jersey votaren, per 55 vots a favor, 21 en contra i dues abstencions, una moratòria de la pena de mort. Això fa del legislador de Nova Jersey el primer de tots els EUA en suspendre l'aplicació de la pena capital des de la represa de les execucions l'any 1976.
La pena de mort romandrà suspesa fins que una comissió redacti un informe sobre l'impacte d'aquesta pena sobre la criminalitat.
edita Una representació nacional majoritàriament demòcrata
Actualment, els dos senadors que representen Nova Jersey al Senat nord-americà són els demòcrates Frank Lautenberg i Robert Menendez. Quant a la representació estatal a la Cambra de Representants dels EUA, sis congressistes són republicans i set demòcrates.
L'últim senador republicà en ser escollit a Nova Jersey va ser Clifford Case, elegit l'any 1979. Ara bé, durant vuit mesos el republicà Nicholas Brady va ocupar el càrrec de senador en ser nomenat pel governador de Nova Jersey Thomas Kean l'any 1982, després de la dimissió del senador titular Harrison Williams.
edita Economia
La indústria és la base de l'economia de Nova Jersey, destacant-hi la metal·lúrgia, la indústria química, la indústria automobilística, les drassanes i la indústria agroalimentària.
L'agricultura i la ramaderia tenen una menor rellevància. Els productes més conreats són els cereals (sobretot el blat de moro), la patata, el tomàquet i la soia.
edita Símbols
Els símbols de l'estat de Nova Jersey són els següents:
- Animal: Cavall
- Ball: The Square Dance
- Dinosaure: Hadrosaurus foulkii
- Eslògan: Come see for yourself
- Flor: Violeta
- Insecte: Abella
- Lema: Llibertat i prospertitat (Liberty and prosperity en anglès)
- Número: 3
edita Enllaços externs
edita Bibliografia
- ASIMOV, Isaac. La formación de América del Norte. Historia Universal Asimov. Madrid: Alianza Editorial, 1983 (pp.130-131).
- NAVARRO, Francesc (ed.). Enciclopedia Salvat. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9707-1
edita Referències
- ↑ Estimació de població per estat (2005)
- ↑ Demografia de Nova Jersey - Cens del 2004
- ↑ Raça/etnicitat per estat (
PDF) - ↑ SurveyUSA Pro-Life vs. Pro Choice Sorted by State
- ↑ Garden State Equality Poll Results a partir d'estudis realitzats entre el 12 d'abril i el 14 d'abril de 2005
| Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques | |
|||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
