Regne Unit dels Països Baixos.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
|||||
| Lema nacional: Je maintiendrai (original en francès) (en catala Mantindré) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Neerlandès, Francès, Luxemburguès | ||||
| Capital | Amsterdam, Brussel·les -- N, -- O |
||||
| Ciutat més gran | Brussel·les, Amsterdam | ||||
| Govern
Rei els Països Baixos
|
Monarquia Guillem I |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
± 65.000 km² ([[Llista de països per superfície|]]) |
||||
| Població - Estimació 1815 - Cens - Densitat |
±5.500.000 (--) 85 hab/km² (--) |
||||
| Moneda | Florí (--) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2) |
||||
| Establiment Congrés de Viena |
1815 |
||||
| Himne nacional | Wilhelmus | ||||
| Domini internet | . | ||||
| Codi telefònic | + | ||||
| Gentilici | Neerlandès, neerlandesa | ||||
| 1 La fi de fet del Regne al 1830 només va ser oficialitzada amb el Tractat de Londres (1839) al 1839 quan el nom es va canviar en Regne dels Països Baixos |
|||||
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost dels Països Baixos septentrionals, Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja desprès del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo. El Luxemburg s'hi afegí com a unió personal, però era formalment una entitat diferent.
edita Història
Una primera constitució fou redactada al 1814. El rei obtenia molt de poder: el comandament de l'exèrcit i de la flota, les finances, la diplomàcia i les colònies d'ultramar. Els Estats Provincials obtenien el dret d'elegir els membres dels Estats Generals dels Països Baixos, però els Estats havien de compartir el poder amb el rei. El rei Guillem I, amb les seves idees molt absolutistes, creava un estat unitari, inspirat del model jacobí francès. Inspirat per Metternich, pensava que aquesta concepció fos més eficaç per defensar-se contra França que un estat confederal. La Revolució belga del 1830 mostrarà més tard que s'havia equivocat.
edita L’escissió
| Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins a avui al territori del Benelux |
|||||
| Imperi Carolingi ca.800-843 |
|||||
| Lotaríngia 843-855 |
|||||
| Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855-1384 |
|||||
 Principat de Lieja + Principat de Stavelot-Malmedy + Ducat de Bouillon 985–1795 |
 Països Baixos borgonyons |
 Ducat de Luxemburg integrat el 1441 |
|||
| Disset Províncies 1482–1556 |
|||||
| Països Baixos espanyols 1581–1713 |  República de les Set Províncies Unides 1581–1795 |
Luxemburg: 1684-1697 francès | |||
| Països Baixos austríacs 1713–1790 | |||||
| Estats Units bèlgics 1790 | 1713-1795 austríac | ||||
| Països Baixos austríacs 1790–1794 | |||||
 Revolució francesa 1795–1804 |
República batava 1795– |
||||
| 1806 | |||||
Primer Imperi francès 1804–1815 |
Regne d'Holanda 1806–1810 |
||||
 Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830 |
 Luxemburg |
||||
.svg){kind=small} Regne de Bèlgica des 1830 |
Regne dels Països Baixos des 1830 |
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890) | |||
| veure / canviar la plantilla | |||||
La unificació de països separats des de segles per religions i règims polítics molt diferents, o quant al Principat de Lieja, que mai no havien estat ensems, no era gens fàcil. També hi havia un problema de llengües. Els altres estats veïns tenien tots les seves motivacions per barrinar l'estat nou. El Vaticà temia que el sud perdés la fe sota l'influència dels protestants del nord. La llibertat de religió protegida per a la constitució i l'ensenyament organitzat per l'estat no corresponia pas a la seva vel·leitat de controlar els esperits de la gent. L’Anglaterra temia que les forçes combinades de la flota holandesa i l'indústria valona molt forta a la vall dels rius Mosa i Sambre li fes tort en la seva dominació del mar i de les colònies. França per la seva part, sempre somiava d'annexar el sud i va crear la ‘Légion belge parisienne’ un exèrcit de vuit-cents voluntaris i mercenaris, esperant que una rebel·lió al sud l'ajudés amb el seu projecte expansionista. A ambdós costats del regne, l'oposició contra l'absolutisme del rei feia créixer el camp dels liberals, favorable a un règim més democràtic. Tot això contribuira a la Revolució belga del 1830 i la fi definitiva del Regne Unit dels Països Baixos al 1839.
edita Desprès d'1830
Al 1839 amb el Tractat de Londres o Tractat dels XXIV articles el rei Guillem I finalment va reconèixer l'escissió del seu regne i la sobirania del poble belga. Aquest tractat va fixar definitivament les fronteres, garantir l'accès al mar pel port d'Antwerpen i la construcció del Rin de ferro.
La populació dels Regne dels Països Baixos emputats obtenia al 1848 una constitució més liberal, redactada per Johan Thorbecke.
Al 1860, el primer ministre belga, Charles Rogier, sota les amenaces d'annexió de Napoleó III de França, va advocar la creació d'un nou estat confederal reunit. En signal de la seva bona fe, Rogier va canviar uns versos de l'himne nacional belga, cantant l'amistat entre els belgues i els bataus.
L'unió personal del Rei amb el Luxemburg es va desfer al 1890. Guillem III no tenia descendència mascle. La lei sàlica al Luxemburg no autoritzava que la reina Wilhelmina esdevingué sobirana i el ducat va anar a Adolf de Nassau-Weilburg. Als anys 1920, quan el poble flamenc s'emancipava progressivament, un moviment romàntic per a la reunificació va eixir i conèixer un cert succès a Flandes. Després de la Segona Guerra Mundial els tres estats van crear el Benelux. Com unió duanera, aquesta organització va contribuir al desenvolupament ecònomic i presagiar la futura Unió Europea