El retaule (del llatí retro tabula, 'rere l’altar') és una obra d'arquitectura combinada amb escultures, relleus o pintures, situada darrere l'altar i que compon la decoració d'aquest.
Pictòricament, el retaule forma una xarxa de franges horitzontals i verticals on podem distingir representacions d'escenes o personatges bíblics. Els espais queden estructurats de la manera següent:
- Àtic (part més elevada del retaule, corona el carrer central).
- Espigues (coronació dels carrers laterals; no sempre és present).
- Carrer central (franja vertical centrada, on hi ha la representació de major mida i importància).
- Carrers laterals (franges verticals exteriors, de menor importància que el carrer central).
- Muntants (traceria de fusta que divideix els espais).
- Banc, bancal o predel·la (franja horitzontal inferior).
edita Bibliografia
- FULLANA, Miquel: Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció, Palma, Editorial Moll, 1974. ISBN 84-273-0372-6
- VV.AA.: Visualart, Barcelona, Editorial Vicens Vives, 1996. ISBN 84-316-6051-1
|
Elements d'arquitectura eclesiàstica |
|
| Àrees |
|
|
| Exterior |
|
|
| Interior |
|
|
| Altres |
|
|
|
