Segle XXII.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El futur és el temps que està per venir, el demà. La humanitat ha esmerçat, des de temps immemorial un gran esforç a intentar descobrir com serà l'esdevenidor i ha creat una munió d'arts i sabers endevinatòris a tal fi; modernament, s'han desenvolupat disciplines que, des de la ciència han contribuït a aquest esforç, la més reixida és la prospectiva.
En moltes cultures aquests fenòmens tenen gran rellevància, sota la forma de prediccions, d'algun oracle o profecia o de llegendes explicatives. A Europa la ciència ha batejat aquestes tendències com a superstició i no els atorga cap valor. Tenen gran èxit, però, les profecies de Nostradamus i l'atribuïda a Sant Malaquies sobre els Papes.
En gramàtica expressa un accident de la conjugació del verb present en la majoria de llengües. En català, el futur verbal s'expressa a través de les terminacions é, às, à, em, eu, an i en(titat) afegides a l'infinitiu (excepte en els verbs irregulars). També existeix el futur compost, que es forma amb el verb "haver" en futur i el participi del verb a conjugar. Altres paraules, com els adverbis o els sintagmes nominals amb funció de circumstancial de temps, poden ajudar a expressar el futurs.