WikiPortallus: Tòquio.html

Tòquio (東京都 Tōkyō, literalment capital de l'est) és la capital del Japó^[1] i està localitzada al centre est de la illa de Honshu, específicament a la regió de Kantō; en conjunt forma una de les 47 prefectures del Japó, encara que la seva denominació oficial és de metròpolis o capital (都 -to). Aquesta metròpolis és el centre de la política, negocis, finances, educació, comunicació i cultura popular de tot el Japó. Posseeix també la major concentració de seus corporatives, institucions financeres, universitats i col·legis, museus, teatres i establiments de compres i d'entreteniment de tot el país.

Se subdivideix en 23 barris (区 -ku), 26 ciutats (市 -shi), 1 districte (郡 -gun), 3 pobles (町 -chō o -machi) i una vila (村 -son o -mura); i 4 subprefectures (支庁 -shichō) subdividies en 2 pobles i 7 viles, que representen a diverses petites illes al sud de Honshu que s'estenen més enllà de 1.800 km de Shinjuku, capital de la prefectura i seu de la governació. El Centre de Tòquio, amb els seus 23 barris, ocupa un terç de la metròpoli, amb una població superior als 8 milions d'habitants;^[2] aquesta àrea és el que es coneix internacionalment com la ciutat de Tòquio. La població ascendeix fins a més de 12 milions en les prefetures.^[3] L'Àrea metropolitana de Tòquio compta amb més de 35 milions d'habitants i és la més gran del món.^[3]

edita Història

Encara que des de els temps antic existien petites poblacions i temples als turons propers a la Badia de Tòquio, es considera que la fundació formal de Tòquio fou al 1457 quan el shogun Ōta Dōkan va construir el Castell Edo (江戸城 Edo-jō); Aixa l'àrea que rodejava al castell es va començar a anomenar Edo (江戸, literalment "estuari"). El shogunat Tokugawa que havia pres el castell al 1590 i que tenia el control així absolut del Japó va establir el seu govern a Edo el 1603, fet que va donar inici al Període Edo a la història japonesa. La noblesa juntament amb l'Emperador del Japó van continuar vivint a Kioto, que va continuar sent la capital oficial, encara que solament de manera protocol·lària.

Edo va sofrir innumerables desastres; entre els que es troben centenars d'incendis, destacant el Gran Incendi de Edo (Edo Taika) de 1657, on van morir al voltant d'unes 100 mil persones. La raó dels constants incendis era que totes les cases de Edo eren de machiya o cases urbanes de fusta. Altres desastres que va sofrir Edo van ser l'erupció del Mont Fuji al 1707, el Terratrèmol del Gran Edo al 1855 i altres terratrèmols menors al 1703, 1782 i 1812.

Cap al 1868, amb el ocàs del shogunat a tot el Japó i el principi de la Restauració Meiji, l'Emperador es va mudar al castell Edo, convertin-lo en el Palau Imperial del Japó i va establir allí mateix amb el canvi de nom de Edo a Tòquio, “la capital de l'est”. Però, l'emperador no va formalitzar de manera legal que Tòquio era la nova capital del Japó, pel que es creu popularment que Kioto sigui encara la capital oficial o co capital del país. Al 1871 es van abolir els han o feudes, i formalment es van crear les prefectures, entre elles la Prefectura de Tòquio; i a l'any següent la prefectura es va expandir a l'àrea ocupada pels 23 Barris Especials que actualment posseeix.

A partir de 1872, es va començar a construir la primera línia de ferrocarril i entre 1885 i 1925 es va construir la Línia Yamanote, línia de ferrocarril urbà que és la més important de Tòquio en l'actualitat. Al 1889 es va establir la Ciutat de Tòquio (東京市 Tōkyō-shi) amb 15 barris, després a 1893 els districtes de Tama es van unir a la prefectura. Al 1914 es va inaugurar la Estació de Tòquio i al 1927 es va inaugurar el primer metro subterrani a la Línia Ginza.

El Terratrèmol del Gran Kanto va colpejar Tòquio al 1923, amb un saldo de aproximadament 70.000 persones. Després de la tragèdia es va iniciar un plà de reconstrucció que no va poder ser completat degut al seu alt cost. A pesar d'això, la ciutat va continuar els seu desenvolupament fins al principi de la Segona Guerra Mundial. Al 1936 es va inaugurar l'edifici Kokkai (Dieta del Japó); també en aquell mateix any va ocorre l'Incident del 26 de febrer, on 1.500 oficial de l'exèrcit japonès van ocupar l'edifici Kokkai, el Kantei (Residència del Primer Ministre) i altres llocs de Tòquio en un intent de cop d'Estat, que fou sufocat tres dies després.

Al 1943 la prefectura i la ciutat de Tòquio es van unir per formar la Metròpolis de Tòquio (Tōkyō-to), també coneguda simplement com a Tòquio, que en aquell moment consistia en 35 barris. A partir d'aquella data no existeix al Japó ciutat que s'anomeni Tòquio.

Durant la Segona Guerra Mundial, Tòquio fou intensament bombardejada a partir de 1942 fins al 1945. A causa d'això, al 1945 la població de Tòquio era la meitat que al 1940. En acabar la guerra, al setembre de 1945, Tòquio fou ocupada militarment i va passar a ser governada per les Forces Aliades. El general Douglas MacArthur va establir els quarters de l'ocupació al que ara és l'edifici DN Tower 21 (anteriorment conegut com a Dai-Ichi Seimei), davant el Palau Imperial. A la segona meitat del segle XX, els Estats Units van aprofitar Tòquio com un centre important de logística durant les guerres de Corea i Vietnam. En l'actualitat, encara estan sota control nord-americà la Base Aèria de Yokota i algunes poques instal·lacions militars menors.

Tòquio va experimentar l'anomenat “miracle econòmic” durant les dècades de 1950 i 1960. Al 1947 Tòquio fou reestructurat amb la reducció de 35 a 23 barris; al 1954 es va crear la segona línia de metro amb la Línia Marunouchi i al 1961 amb la Línia Hibiya. Al 1958 es va construir la Torre de Tòquio i al 1964 es va inaugurar la primera línia de Shinkansen (Tokaido Shinkansen), coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964. Aquesta prosperitat va transformar a un país devastat per la guerra en la segona economia del món en menys de 20 anys. Durant aquest període, el govern japonès va donar prioritat a la infrastructura i indústries de manufactura. Com a resultat, el Japó va dominar un ampli rang de indústries com la del acer, l'automotriu, de semiconductors i electrodomèstics.

En els anys següents Tòquio va créixer en extensió; van ser tornades al Japó les illes Ogasawara a 1968 i la Base Aèria de Tachikawa al 1977. Durant la dècada de 1970 va haver-hi una migració important cap a les ciutats, i cap a Tòquio especialment. Al 1978 es va inaugurar el Aeroport Internacional de Narita, que va ajudar molt al Aeroport Internacional de Tòquio, el qual serviria especialment per a vols internacionals, així doncs, l'aeroport de Tòquio solament s'havia d'ocupar de vols nacionals majoritàriament. La gran població de Tòquio (que es va convertir en el lloc més poblat de tot el món des de 1965) va derivar en una bombolla econòmica que es va iniciar al 1986 i va explotar al 1990, causant una recessió durant tota aquella dècada, anomenada també la dècada perduda (失われた10年 ushinawareta jūnen).

A pesar de tot això, Tòquio va continuar creixent: al 1991 es va construir el Tōchōo Edifici de la Governació Metropolitana de Tòquio i al 1993 es va inaugurar el Rainbow Bridge damunt la Badia de Tòquio. Això va conduir a que Tòquio sigui una de les ciutats més dinàmiques del planeta amb una amplia gamma d'activitats socials i econòmiques, en conjunt amb el boom d'inversions a finals de segle XX, probablement el major que s'hagi conegut en la història. Com a resultat, la ciutat compta també amb una major quantitat d'edificis moderns que Londres o Nova York. També a Tòquio s'han executat projectes per a guanyar terres al mar. Encara que aquesta pràctica es realitza des de fa diversos segles, en l'actualitat s'executa a gran escala; entre aquestes àrees sobresurt Odaiba. Altres projectes urbans recents inclouen el Jardí de Ebisu, l'illa Tennozu, el Shiodome, Roppongi Hills i Shinagawa.

El 20 de març de 1995 la ciutat va concentrar l'atenció dels mitjans internacional després de l'atemptat terrorista del culte Aum Shinrikyo al sistema de trens subterranis de Tòquio. En aquest atemptat van morir dotze persones i més d'un miler van resultar afectades pel gas nerviós sarín.^[4]

edita Geografia

edita Localització geogràfica i generalitats

Tòquio està dividit en dues àries principals; la continental i la insular. L'àrea continental està localitzada al marge nord-est de la Badia de Tòquio i està enclavada al centre-oest de la illa de Hondo o Honshu, formant part de la regió de Kanto. Les coordenades del centre de Tòquio són 35°41' Nord, 139°46' Est. Limita amb la prefectura de Chiba a l'est, Yamanashi al oest, Kanagawa al sud i Saitama al nord.

Tòquio inclou llacs, rius, presses, granges i parcs nacionals, en addició a les estructures que han sigut construïdes per l'home. Tòquio és també part del Àrea del Gran Tòquio, que inclou les prefectures de Kanagawa, Saitama i Chiba.

edita Regió metropolitana o continental

En l'actualitat Tòquio és un dels centres urbans més importants del planeta.^{cal citació} És un dels principals centres financers i la capital política del Japó.^{cal citació} La ciutat té un nombre menor de gratacels en comparació amb altres ciutats de la seva magnitud, degut principalment al risc de terratrèmols.^{cal citació} Per això la majoria dels seus edificis no tenen més de 10 pisos. Tòquio és també el lloc on hi ha el segon sistema de trens de major complexitat en el món, després de París.^{cal citació}

La llei japonesa designa Tòquio com un to (都, freqüentment traduït com a "metrópolis"). La seva estructura administrativa es semblant a la de altres prefectures japoneses. La regió metropolitana de Tòquio inclou 23 Barris Especials (特別区 -ku) que fins a 1943, formaven part de la Ciutat de Tòquio pròpiament dita. Tòquio també té 26 ciutats satèl·lits (市 -shi), cinc pobles (町 -chō o -machi), i vuit vil·les (村 -son o -mura), cada un dels quals té el seu propi govern.

edita Els 23 Barris Especials

Els anomenats 23 Barris Especials (特別区 tokubetsu-ku) formen l'àrea coneguda tradicionalment com la Ciutat de Tòquio i compren 621,49 km² (28,4% de tota la prefectura). Aquesta àrea ha sigut el cor de Tòquio i del país des que Tokugawa Ieyasu va construir el seu castell al mateix lloc on avui hi ha el Palau Imperial. Geogràficament, els 23 Barris Especials estan compresos aproximadament dins l'àrea rodejada per la Línia Yamanote, de Japan Railways. Cada un d'aquests barris és una entitat autònoma, amb el seu propi alcalde i assemblea. No responen a una autoritat central, encara que alguns serveis públics com el clavegueram, el subministrament d'aigua i el cos de bombers estan centralitzats a través de Govern Metropolità de Tòquio. Aquest esquema de govern no existeix en cap altra ciutat del Japó.

edita Tòquio Occidental

A l'oest dels 23 Barris Especials, es troben les ciutats dormitoris que allotgen als treballadors del centre de Tòquio. Algunes d'aquestes ciutats tenen una important base comercial i industrial. De forma col·lectiva, aquestes 26 ciutats es coneixen com a Tòquio Occidental:

edita Nishitama

A l'extrem occidental de Toquio està el districte de Nishitama (西多摩郡 Nishitama-gun). És una zona muntanyosa i densament boscosa de 375,96 km² (17,2% de la prefectura) i que consisteix en tres sectors separats per Tòquio Occidental. Gran part d'aquest districte posseeix zones no urbanitzades, per això molts residents del centre visiten aquesta àrea per a relaxar-se i acampar. Dins del districte, es subdivideix administrativament en els pobles de Hinode, Mizuho i Okutama i la vil·la de Hinohara

edita Regió insular

edita Clima

Tòquio posseeix un clima temperat,^[5] amb una humitat relativa de 63%. Aproximadament el 45% del any són dies plujosos, el 40% dies ennuvolats, el 10% dies clars, i la resta de dies nevats.^{cal citació} La temperatura mitjana a l'hivern és de 4 °C amb algunes nevades ocasionals, i a l'estiu és de 24 °C.^{cal citació} La temperatura mitjana anual és de 14,7°C.^{cal citació} La precipitació anual sol ser en forma de pluja i arriba als 152 centímetres anuals.^{cal citació} La precipitació màxima registrada en un dia fou al 2003, amb 171 mm.^{cal citació} Les hores de sol són de 1,894 per any.^{cal citació}

**Temperatures**
	gen	abr	jul	oct
Màxima (ºC)	9,0	19,0	30,0	22,0
Mínima (ºC)	0,0	9,0	22,0	13,0
Hores de sol diàries, mitjana	6,0	6,0	5,0	5,0

**Precipitació pluvial**
	gen	feb	mar	abr	mai	jun	jul	ago	set	oct	nov	dec
Precipitació pluvial (mm) ^[6]	101	53	160	121	172	85	189	170	150	172	229	53

edita Demografia

A Tòquio hi ha més llocs de treball i recreació cultural que qualsevol altra ciutat del Japó, cosa que atreu moltes persones de la resta del país (especialment joves). La seva densitat de població és extremadament alta: 14 mil persones per quilòmetre quadrat, gairebé dues vegades més que Nova York.^{cal citació}

La religió a Tòquio presenta patrons similars a la resta del país, on conviuen el budisme, el xintoisme i altres religions. Hi ha un sincretisme constant, on és freqüent que la població integri dues o més religions a les seves pràctiques quotidianes. De les més de nou mil organitzacions religioses de la prefectura, el 38% és budista, el 21% és xintoista, i el cristianisme ocupa el 13%^[7].

edita Habitatge

La immensa població de Tòquio ha creat una altíssima demanda de residències. En el passat, la majoria dels habitants de la ciutat vivia en cases d'un o dos pisos, fetes de fusta, cadascuna amb el seu propi jardí, pati i capella religiosa (anomenada Butsudan en les llars budistes). A mesura que la població de Tòquio va créixer, aquestes cases es van demolir i en el seu lloc, es van construir edificis d'apartaments. Atesa la immensa densitat de població de la regió, la major part dels apartaments i cases de la ciutat són petites, i estan dissenyades per a una família de dos adults i dos o tres nens.

A pesar de la intensa activitat en la construcció d'edificis, la demanda d'habitatges va continuar sent més alta que l'oferta, la qual cosa va augmentar els preus del terreny i del lloguer, especialment dintre dels 23 barris especials. Com a resultat, a partir de la dècada de 1970, moltes persones van abandonar la regió dels 23 barris especials i es van traslladar a Tama (part de la prefectura de Tòquio), o fins i tot a altres ciutats veïnes més distants. A Tama, el Govern Metropolità de Tòquio hi va crear un projecte d'habitatges barats per a famílies amb pocs ingressos. No obstant això, aquestes residències estan situades molt lluny dels principals centres comercials i industrials, i molts d'aquests treballadors passen més de quatre hores diàries dins d'algun mitjà de transport públic.

edita Població

Quantitat de població en rang d'edat de 5 anys
Població estimada a l'1 d'octubre del 2003
Total [en milers de persones]

Rang	Població
0 - 4 anys	490
5 - 9	473
10 - 14	513
15 - 19	651
20 - 24	860
25 - 29	1.045
30 - 34	1.116
35 - 39	968
40 - 44	800
45 - 49	710
50 - 54	871
55 - 59	858
60 - 64	794
65 - 69	699
70 - 74	569
75 - 79	417
80 anys i més	476

Quantitat de població en rang d'edat de 5 anys
Població estimada a l'1 d'octubre del 2003
Comparació entre homes i dones [en milers de persones]

Homes	Rang	Dones
251	0 - 4 anys	239
242	5 - 9	231
260	10 - 14	253
334	15 - 19	317
446	20 - 24	414
545	25 - 29	500
573	30 - 34	543
504	35 - 39	464
415	40 - 44	385
364	45 - 49	346
442	50 - 54	429
426	55 - 59	432
383	60 - 64	411
330	65 - 69	369
261	70 - 74	308
180	75 - 79	237
163	80 anys i més	313

edita Transport

Tòquio és la major connexió japonesa de viatges nacionals i internacionals, degut a que posseeix estacions de trens, transport terrestre i aeroports. El transport a Tòquio s’ha denominat com una ampla xarxa de control de viatges, que es realitzen de forma ràpida i eficient.

edita Metro i xarxa ferroviària

El transport públic interurbà es basa principalment en la xarxa ferroviària i de metro. Combinats, reuneixen més de 70 línies, formant la xarxa ferroviària urbana més extensa del món. Aquesta forma de transport és la més utilitzada pels habitants de Tòquio; amb 20 milions de passatgers diaris estimats, i més d'un miler d'estacions.^{cal citació}

El Metro de Tòquio, columna vertebral del transport a la ciutat, és un dels més grans del món degut a la seva extensió i al volum diari de viatges. La xarxa és operada principalment per Tokyo Metro Co., Ltd. (東京地下鉄株式会社 , Tōkyō Chikatetsu Kabushiki-gaisha^?). Les excepcions són el Metro Toei i la línea Arakawa de tramvies, propietat del Govern Metropolità de Tòquio.

Com a recolzament al metro, la ciutat posseeix set estacions de tren que atenen a milions de persones que es desplacen des de tot el Japó fins a la capital, a través de trens operats per sis companyies privades. Les estacions d'Akihabara, Ikebukuro, Shibuya, Shinagawa, Shinjuku, Tòquio i Ueno estan a l'àrea metropolitana de Tòquio. La companyia Japan Railways opera la Línia Yamanote, tren urbà que connecta aquestes estacions entre elles i amb la xarxa del metro. L'estació de Tòquio és, a més, el punt de convergència de sis de les vuit línies Shinkansen (trens d'alta velocitat) del Japó: Tokaido, Tohoku, Joetsu, Nagano, Yamagata i Akita.

edita Autobusos urbans

Per a viatges de curt abast i per a accedir a la xarxa ferroviària i de metro, Tòquio posseeix un sistema públic i privat de transport terrestre de passatgers.

El Govern Metropolità de Tòquio opera el sistema Toei d'autobusos, principalment dintre dels 23 Barris Especials de Tòquio. Altres línies són operades per companyies privades. La majoria de les terminals d'autobusos urbans es troben en les estacions de metro o de tren. Els autobusos del sistema Toei tenen una tarifa fixa (200 iens per adult al 2005)^{cal citació}, mentre que les línies privades cobren segons la distància recorreguda.

edita Carreteres

Tòquio és travessat per rutes metropolitanes, de la prefectura i nacionals. Algunes de les més grans autopistes japoneses comencen a Tòquio, amidades a partir de Nihonbashi. Destaquen la Ruta 1 a Osaka, les Rutes 4 i 6 a Sendai i Aomori, la Ruta 14 a la prefectura de Chiba, i la Ruta 16 que connecta a Tòquio amb Yokohama, Yokosuka, Chiba i Saitama. La Ruta 17 part de Tòquio cap a la prefectura de Niigata.

A Tòquio convergeixen moltes autopistes expresses. Sobresurten les autopistes expresses de Tomei, Chuo, Kan'etsu i Tōhoku.

edita Transport aeri

Tòquio compta amb una gran flota privada d'helicòpters, els quals utilitzen l'Heliport de Tòquio (東京へリポート) a Kōtō com a base. L'heliport també s'usa com a base per a serveis públics com la policia i els bombers.

edita Economia

Tòquio té la major economia en una ciutat en el món, amb un producte interior brut de 1.315 bilions de dòlars, que ho transforma en la vuitena potència econòmica del món.^{cal citació} Posseeix un gran centre internacional de finances, oficines centrals de diverses companyies, bancs i asseguradores, i diversos punts de connexió de companyies de transport, publicacions i difusió de Japó.

Tòquio és el principal centre financer de Àsia.^{cal citació} La borsa de valors de la prefectura és una de les més dinàmiques del món. La majoria de les institucions financeres del país, i també multinacionals, tenen la seva seu a Tòquio.

Moltes de les majors companyies d'electrònica del Japó fabriquen els seus productes a Tòquio, que en la seva majoria s'exporten a altres països. Entre elles, destaquen Sony, Toshiba i Hitachi. La premsa també és una de les principals indústries de la ciutat. La majoria de les empreses de premsa i publicació del Japó estan ubicades a Tòquio, així com la major part de les revistes i diaris publicats a la prefectura. Altres indústries importants són la petroquímica, fabricació de automòbils, fusta i telèfons mòbils. Altres grans centres industrials localitzats en la regió metropolitana de Tòquio són Yokohama i Kawasaki, ambdues grans productores de vaixells, productes petroquímics, automòbils i productes del ferro i de l'acer.

Ajuntament de Tòquio (Tōchō), amb el malnom de "la torre dels impostos" pel seu cost de mil milions de dòlars.

Durant el creixement centralitzat de l'economia japonesa després de la Segona Guerra Mundial, moltes companyies van moure les seves oficines centrals des de ciutats com Osaka, que és la capital històrica del comerç, a Tòquio, en un intent de prendre avantatge i obtenir un millor accés al govern. Aquesta tendència va començar lentament a fer créixer la població a Tòquio, juntament amb el cost de vida per viure en la capital.

Durant catorze anys seguits, Tòquio va ser situat per "l'Economist Intelligence Unit" com la ciutat més cara (o del cost de vida més alt) en el món.^{cal citació}

edita Cultura

La major part de la població de Tòquio és budista. Centenars de temples budistes poblen la província, encara que molts dels habitants de Tòquio van a aquests temples només en cerimònies molt especials com casaments i funerals, i prefereixen practicar els seus actes religiosos a casa. Moltes de les residències estan amoblades a l'estil japonès, encara que unes altres segueixen un patró més occidental. La major part de la gent utilitzaa vestimentes occidentals en la seva vida quotidiana. Algunes persones més ancianes — especialment dones — encara usen el quimono, una roba típica japonesa. Els vestits tradicionals japonesos només s'usen, generalment, en dies o esdeveniments especials.

Molts dels artistes japonesos més prestigiosos treballen a Tòquio. Alguns encara usen mètodes i tècniques japoneses dels seus antecessors, que han passat de generació en generació. Altres artistes prefereixen usar mètodes i tècniques occidentals. Tòquio és el centre nacional de la música, drama i del teatre japonès.^{cal citació}

El Festival Internacional de Cinema de Tòquio (conegut com a TIFF: Tokyo International Film Festival), es porta a terme cada octubre o novembre des del 1985. En ell es projecten més de tres-centes pel·lícules, sent el major entre els festivals asiàtics de cinema, i, juntament amb el Festival de Xangai, a la Xina, és un dels dos festivals d'Àsia acreditats per la Federació Internacional de Productors de Cinema (FIAPF).^{cal citació}

edita Teatre, música i dansa

Dues formes de drama japoneses, el nō i el kabuki, són les formes preferides d'entreteniment de la població de la província. El Teatre Nacional nō, situat a prop de l'estació de trens Sendagaya té funcions tots els caps de setmana. Existeixen moltes escoles de nō, entre elles l'escola Kanze nō-gakudo. El teatre Kabuki-za té funcions diàries de kabuki. Aquesta forma artística també té representacions al gener, març, i d'octubre a desembre en el Teatre Nacional.

El Teatre Nacional té representacions de bunraku, un espectacle teatral amb titelles de fusta d'1,2 metres, recolzat en música de shamisen.^{cal citació} El teatre Takarazuka és una companyia especialitzada a fer adaptacions d'obres occidentals, amb la peculiaritat que la totalitat de la companyia està formada exclusivament per dones.^{cal citació}

La Ciutat de l'Òpera de Tòquio (東京オペラシティ , Tōkyō Opera Shiti^?) és el recinte més nou dedicat a la música i al teatre a Tòquio. Es troba dintre d'un gratacel localitzat a Shinjuku. Va ser completat al 1997. Amb els seus 54 pisos i 234 metres d'altura, és el sisè edifici més alt de Tòquio.^{cal citació} En els primers tres, existeixen una galeria d'art, botigues i restaurants. El quart pis alberga al Centre de Comunicacions de NTT.

La major expressió musical de la ciutat té lloc anualment, quan es porta a terme el Festival d'Estiu de Tòquio durant el juny i el juliol. En el festival s'executa música clàssica, folklòrica, de rock i de jazz. Al llarg de l'any, hi ha espectacles en viu en fòrums diversos, on destaquen el Fòrum Internacional de Tòquio, la Sala Suntory, la Sala NHK, i la Ciut

Tòquio.html

Taula de continguts