Tarragona.html



Per a altres significats, vegeu «Tarragona (desambiguació)».

Tarragona

Localització
Municipi del Tarragonès
La catedral
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès
Gentilici	Tarragoní, tarragonina
Malnom	Pelacanyes
Superfície	65,2 km²
Altitud	69 m
Població (2008)   • Densitat	144.163 hab. 2.211,09 hab/km²
Coordenades	41° 7′ 5″ N 1° 15′ 7″ ECoordenades: 41° 7′ 5″ N 1° 15′ 7″ E
Sistema polític Entitats de població • Alcalde:	16 Josep Fèlix Ballesteros Casanova (PSC)
Codi postal	43001-43007
Web	http://www.tarragona.cat/

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època tals com l'amfiteatre o les muralles. L'any 2008 el municipi tenia 144.163 habitants i 475.000 a l'àrea metropolitana.

edita Geografia

La ciutat està situada a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus.

edita Història

edita Època antiga

Veure l'article principal de Tàrraco

Tarcon fenícia

Se suposa que fou fundada pels fenicis, que li van donar el nom de Tarcon, que vol dir ciutadella, a la vora del riu Tulcis, avui Francolí.

El segle III aC hi havia una població íbera de nom Kesse, que donà nom als cossetans, la tribu que habitava la zona de Tarragona. Aquest nucli no se sap amb seguretat si correspon a la Tarcon fenícia o a una altra ciutat veïna.

Tàrraco romana

Després de la conquesta romana, Tarcon (potser Kesse) fou engrandida i fortificada per Publi i Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.

Tarraconensis

August hi va passar l'hivern després de la campanya a Cantàbria i la ciutat va rebre els títols de Colònia Víctrix Togata i Colònia Júlia Víctrix Tarraconensis.

Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles cíclops (probablement ja anteriors als romans) i altres edificis romans es conserven encara, però molt material es va reutilitzar després per la construcció de nous edificis.

Prop de la ciutat hi havia l'aqüeducte de Tàrraco, avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada Torre dels Escipions, un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió. A uns 20 km al nord de la ciutat, prop de Roda de Barà, hi ha l'anomenat arc de Berà, que marcava l'arribada a Tàrraco per la Via Augusta.

El Conjunt arqueològic de Tàrraco amb catorze monuments de l'època romana fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2000.

Tàrraco visigoda

Després de la caiguda de l'Imperi romà, arribaren els pobles germànics. El rei visigot Euric va saquejar, cremar i destruir la ciutat el 480. Així, la majestuosa capital romana esdevindria en poc temps una simple ciutat gairebé despoblada al sud de la nova capital, Barcelona.

Poc a poc, la població es recuperà fins a ser una de les metròpolis més importants d'Hispània, però no es va arribar als nivells de l'època romana. Hi fou important la comunitat cristiana, encapçalada per l'Arquebisbe de Tàrraco.

edita Època medieval

Tarrakuna musulmana

Els àrabs arribaren a Tàrraco i el 719, els exèrcits de Mussa ibn Nussayr l'arrassaren. En desmembrar-se el Califat de Còrdova, formà part de la taifa de Saragossa i posteriorment de la taifa de Tortosa. Durant molts anys, la frontera entre cristians i musulmans s'establí entre el Gaià i el Llobregat, convertint la zona de Tarragona en una terra de ningú. Això provocà incertesa en els habitants del Camp de Tarragona, que impedí el seu progrés.

Tarragona cristiana

L'any 1116 es produí la reconquesta cristiana de Tarragona per part de les tropes de Ramon Berenguer III. Quan s'aconseguí recuperar tota la Catalunya Nova, la ciutat experimentà un creixement espectacular amb nous pobladors procedents de la Catalunya Central.

De seguida es produiren lluites per dominar la zona entre l'Arquebisbe de Tarragona i el Comte de Tarragona Robert d'Aguiló. Després d'uns anys de conspiracions i assassinats, els Aguiló foren expulsats.

A principis de segle XIII, s'urbanitza la gran plaça del Fòrum romà, i la ciutat continua creixent, esdevenint un important centre de poder a Catalunya. Ràpidament, sorgeixen els primers barris extramurs:

• el Corral (antic circ romà), dedicat al comerç
• la Vilanova, que s'extenia fins al port. Era ple de molins, horts i cultius
• l'Horta, que arribava fins al Francolí. Era una zona amb cases aïllades amb camps de conreu.

El 1321 arriba la relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de la ciutat. La tradició en honor de la Santa arribarà fins als nostres dies, essent les Festes de Santa Tecla la seva màxima expressió.

El maig de 1348 arribaria la Pesta Negra i el conseqüent replegament de població cap a l'interior de les muralles. A principis de segle XV, la ciutat es recuperà de la Pesta fins que, durant la Guerra civil catalana, les tropes reials l'assetjaren i la ciutat quedà molt afectada.

edita Època moderna

Al llarg dels segles XVI-XVII, la ciutat representà un centre important de poder al sud de Catalunya. Foren importants les escaramusses entre tropes castellanes i catalanes durant la Guerra dels Segadors i, especialment, la repressió posterior a la Guerra de Successió (Batalla de Torredembarra, Bandolerisme de Carrasclet, etc.)

edita Època contemporània

La ciutat tolerà el pas de les tropes de Napoleó per la zona, però es rebel·là quan volgueren instal·lar-s'hi. A mitjans de segle XIX, comença un procés d'industrialització de la zona propera al port i al Francolí. Es desenvolupà el comerç, sobretot amb Amèrica. La fil·loxera afectà el Camp de Tarragona i de retruc la ciutat. La República i la Guerra civil espanyola marcaren una època força convulsa per Tarragona. Durant la post-guerra, es va acollir a una gran quantitat d'emigrants procedents d'Aragó i Andalusia, d'entre altres regions.

edita Demografia

En el cens del 1857 incorpora Monnars, Boella, Ferran, Masricard i Torell; el 1950, Tamarit de Mar; el 1965, la Canonja.

edita Política

Pacte de govern: PSC i ERC

edita Llocs d'interès

Catedral de Tarragona

L'aqüeducte de les Ferreres, més conegut com el pont del Diable

• El Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000. Comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'Amfiteatre, construït pels romans, on van ser martiritzats sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Per aquest motiu, encara en època romana, es va construir una basílica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta basílica corresponen les runes en forma de creu que es poden veure a l'arena.
• La Catedral, situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60m sobre el nivell del mar. La catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, reaprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9m d'alçada i uns 15m de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple romà original. Aquesta excavació encara està en marxa amb l'objectiu de trobar el següent pany de paret sota del seminari de la ciutat.
• La Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona i fou construïda a meitats del segle XIX. Al voltant de la Rambla s'organitza l'Eixample de Tarragona.
• El Balcó del Mediterrani, un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova. És un dels llocs privilegiats per seguir cada primera setmana completa de juliol el Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona.
• El Portal de Sant Antoni.
• La plaça de la Font, que ocupa una part de l'arena de l'antic circ romà. La presideix l'edifici del Palau Municipal, de façana neoclàssica.
• La plaça de la Imperial Tàrraco, el punt on conflueixen la carretera de València i la de Lleida, i és una de les principals entrades a la ciutat. En aquesta plaça hi ha la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, l'edifici de la subdelegació del Govern, la seu central de Caixa Tarragona i l'estació d'autobusos.
• El Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista de l'any 1915, projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barberà.
• La Casa de la Festa de Tarragona, a la Via Augusta, 4, un equipament cultural que permet conèixer els elements identitaris de les Festes de Santa Tecla i la seva seqüència ritual durant tot l'any. Obre les portes el 2007.
• El Port de Tarragona, un dels ports més importants d'Espanya.

edita Vistes de la ciutat

Vista des del Fortí de la Reina

Vista nord-oest de la ciutat

edita Cultura i tradicions

Tarragona ha presentat una candidatura per esdevenir capital cultural europea el 2016.

edita Universitat Rovira i Virgili

Article principal: Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona depenents de la Universitat de Barcelona i significà la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona d'ençà del segle XVI. Les instal·lacions de la universitat a Tarragona es troben disperses en diversos campus: Centre, Sescelades i Part Alta. El Rectorat està situat a l'edifici de l'antic escorxador municipal.

Porta el nom de Rovira i Virgili, en honor del seu fill il·lustre.

edita Festes tradicionals i esdeveniments singulars

• Carnaval de Tarragona, un dels Carnavals més emblemàtics dels Països Catalans.
• Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, la setmana anterior a la de Pasqua, l'únic festival dedicat al jazz més tradicional dins l'Estat espanyol.
• Setmana Santa de Tarragona, amb la Processó del Sant Enterrament, acte declarat Festa tradicional d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
• Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, la primera setmana completa de juliol: el certamen pirotècnic de la Mediterrània amb Focs Artificials de referència.
• Festes de Sant Magí, el 19 d'agost, la festa major petita de la ciutat.
• Festes de Santa Tecla, el 23 de setembre, declarada Festa tradicional d'interès nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1996 i declarada Festa d'interès estatal pel Govern de l'Estat l'any 2002.
• Concurs de castells, bianual, se celebra el primer diumenge del mes d'octubre.

edita Companyia de teatre necessari Trono Villegas

El Col· lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, va ser fundat l'any 1988 a Tarragona, i ja ha fet 16 obres. Participen especialment al Ball de Dames i Vells de la festa major.

edita Símbols

Tarragona no té ni bandera ni escut oficials. Malgrat això, hi ha usos que s'hi acosten per part de l'ajuntament de la ciutat i propostes per part de la Societat Catalana de Genealogia.

Escut de la ciutat de Tarragona (no oficialitzat per la Generalitat de Catalunya)

Proposta de la SCGHSVN d'escut oficial per a Tarragona

Bandera de Tarragona (no oficialitzada per la Generalitat de Catalunya)

edita Fills i filles il·lustres de la ciutat

• Lluís Pons d'Icart (1518?-1578), advocat i historiador.
• Josep Pin i Soler (1842-1927), escriptor.
• Josep Yxart i de Moragas (1852-1895), crític literari i d'art, historiador, periodista i escriptor.
• Domènec Batet i Mestres (1872-1937), militar.
• Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949), arquitecte.
• Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), periodista, polític i historiador.
• Domenèc Guansé i Salesas (1894-1978), escriptor.
• Ricard Opisso i Sala (1880-1966), dibuixant.
• Joaquim Basora i Nin (1856-1927), notari i polític.
• Ramon Bergadà i Panadès (1838-1894), notari i polític.
• Eduard de Balle i de Rubinat (1859-1912): hisendat i delegat de la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
• Joaquim Icart i Leonila (1910-1997), escriptor i erudit.

edita Esports

El Club Gimnàstic de Tarragona és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. El club es va fundar l'any 1886, però fins el 1914 no va tenir una secció de futbol. Actualment, el primer equip de futbol masculí del Nàstic milita a la segona divisió de la Lliga espanyola. El seu president és Xavier Salvadó i l'estadi es diu Nou Estadi i té cabuda per a uns 15.000 espectadors.

En bàsquet, el primer equip de la ciutat és el Club Bàsquet Tarragona (CBT), que competeix a la lliga LEB. També cal tindre en compte els equips del TGN Bàsquet Club i de l'Associació Deportiva de Torreforta (ADT).

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1982, ha militat molts anys en la divisió d'honor del voleibol espanyol (lliga ACEVOL). La temporada 2005-2006 va perdre aquesta categoria i va passar a competir a la primera divisió masculina.

El Club Natació Tarraco, fundat l'any 1963, és una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3.200 socis, 200 dels quals federats en natació i waterpolo.

El Reial Club Nàutic de Tarragona, fundat el 1878, té seccions de Vela, Rem, Motonàutica, Pesca...

El Club Atletisme Tarragona, fundat el 1980, és el primer club d'atletisme de la província i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club, format per només un centenar de socis, aspira a tornar a la Primera Divisió de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.

El Club Rugby Tarragona, fundat l'any 1986, és el club de rugbi més important de la província de Tarragona, i un dels més dinàmics de Catalunya. La temporada 2006-2007 ha aconseguit l'ascens a primera divisió catalana, i la seva escola aporta jugadors a la selecció catalana.

Tarragona serà seu dels jocs juvenils Europeus del 2010 i és candidata per organitzar els Jocs del Mediterrani el 2017.

edita Ciutats agermanades

Des de l'any 1968, Tarragona s'ha agermanat amb sis ciutats europees. A continuació s'ofereix la llista de les ciutats agermanades amb Tarragona.

edita Vegeu també

• El Port de Tarragona

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarragona

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• xagatarragona.cat l'Actualitat Tarragonina
• Una mirada irònica i tarragonina