Universitat de Barcelona.html



Universitat de Barcelona (UB)

(Logo)

Lema Libertas perfundet omnia luce ("La llibertat ho omple tot de llum") Fundada 1450 Finançament Públic (Departament d'Innovació Universitat i Empresa, Generalitat de Catalunya) Rector Josep Samitier Martí Ubicació Barcelona, Catalunya (Espanya) Coordenades n/d Alumnat (curs 2006 - 2007) 81.878 Personal Docent i Investigador (curs 2006 - 2007) 4.586 Pressupost en milers de € (2007) 365.338 Afiliació Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives, Grup Coïmbra Campus 5 campus urbans: Campus central, Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet Pàgina web oficial www.ub.edu L'edifici històric de la Universitat de Barcelona, a la Plaça de la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat situada a la ciutat de Barcelona. A vegades rep el nom d' Universitat Central de Barcelona per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

edita Història

Els seus orígens resideixen en l'Estudi de Medicina que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia invadides les seves competències, però oficialment va ser fundada el 1450 pel rei Alfons el Magnànim, forçada a traslladar-se a Cervera (la Segarra) al segle XVIII durant uns 150 anys i retornada a Barcelona altra vegada al segle XIX. El motiu del trasllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió, aquests van demanar tenir a la ciutat drets portuaris. Felip V va desestimar aquesta petició, però a canvi va concedir moure la Universitat de Barcelona a Cervera. El 1842 la institució tornà a Barcelona, on ocupà primer uns antics palaus medievals al carrer del Carme i, més tard, un edifici de nova construcció a l'Eixample construït per Elies Rogent (actualment conegut com a Edifici Històric). El 1932, en aplicació de l'Estatut de Núria, el govern de la República Espanyola conferí autonomia pròpia a la Universitat, que passà a anomernar-se Universitat Autònoma de Barcelona (no s'ha de confondre amb la actual Universitat Autònoma, creada com a institució independent anys més tard). Aquesta autonomia fou derogada amb l'arribada de Franco al poder el 1939, període de govern en el qual la Universitat passa per un període de crisi intel·lectual, amb la pèrdua de gran part del professorat, que va ser substituït per professionals no sempre competents eligits amb criteris ideològics. A les darreries del franquisme també destaca la conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema polític i educatiu. Fou la única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears fins que el 1968 s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins els anys 90 i que ha originat la resta d'universitats catalanes, així com la Universitat de les Illes Balears. Igualment, en aquesta data s'inicià un procés d'expansió que condugué a ampliar la Universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça universitat) amb la construcció dels campus de Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet. L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, història i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i està en marxa el Pla Horitzó 2020, que preveu completar la urbanització del Campus de Diagonal creant una plaça cívica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliació del Parc Científic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, actualment a ubicada a l'edifici històric. també es preveu la construcció de noves residències universitàries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. El 2005 Màrius Rubiralta Alcañiz va ser nomenat rector, el primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenació Universitària.

Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles) i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A més, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrera la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapiència de Roma. És el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt.

edita Admissió

La Universitat de Barcelona cobreix la demanda del 33% de places universitàries a Catalunya. La demanda és lleugerament superior a l'oferta. L'accés es realitza a través de les vies d'accés establertes i les preinscripcions s'han de dur a terme a través de l'Oficina d'Orientació d'Accés a la Universitat depenent de la Generalitat de Catalunya. Malgrat pertanyi al districte universitari de Catalunya, qualsevol estudiant de l'Estat espanyol pot sol·licitar l'ingrés en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat.

edita Divisions administratives

Existeixen a la UB 20 centres, 18 facultats i 2 escoles universitàries, 105 departaments, així com diversos Centres Adscrits. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern.

edita Facultats

Edifici de les facultats de Física i Química

Entrada del Campus de Mundet

Campus de Mundet: Facultats de Pedagogia, Psicologia i Formació del Professorat

• Campus d'Humanitas o Central:
  • Facultat de Filologia (Edifici adjunt al edifici històric)
  • Facultat de Matemàtiques (Edifici històric)
  • Facultat de Filosofia (Edifici del Raval))
  • Facultat de Geografia i Història (Edifici del Raval)

• Campus de Medicina-Clínic:
  • Facultat de Medicina (Casanova)

• Campus de Bellvitge:
  • Facultat de Medicina (Bellvitge)
  • Facultat d'Odontologia
  • Facultat de Biblioteconomia i Documentació

• Campus de Diagonal Portal del Coneixement:
  • Facultat de Dret
  • Facultat de Ciències Econòmiques
  • Facultat de Belles Arts
  • Facultat de Biologia
  • Facultat de Farmàcia
  • Facultat de Física
  • Facultat de Geologia
  • Facultat de Química

• Campus de Mundet:
  • Facultat de Formació del Professorat
  • Facultat de Pedagogia
  • Facultat de Psicologia

• Campus de Torribera (2009):
  • Acollirà els estudis de Nutrició Humana i Dietètica.

edita Escoles Universitàries.

• Escola Universitària d'Estudis Empresarials
• Escola Universitària d'Infermeria

edita Centres adscrits.

• Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
• Escola Superior de Relacions Públiques
• Escola Superior d'Hoteleria i Turisme
• Escola Superior d'Infermeria de Sant Joan de Déu
• Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

edita Professors destacats

• Domènec Aguirre, historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII.
• Tomàs Alaix, teòleg del segle XVI.
• Santiago Alcolea i Gil, historiador de l'art, especialitzat als segles XVI-XIX.
• Roger Alier, musicòleg.
• Martín Almagro Basch, arqueòleg i historiador clàssic.
• Dámaso Alonso, poeta, filòleg i crític literari.
• Ramon d'Alòs-Moner i de Dou, bibliotecari, erudit, especialitzat en la literatura italiana.
• Ramon Aramon i Serra, filòleg.
• Lluís Vicent Aracil i Boned, sociolingüista.
• Antoni Badia i Margarit, filòleg.
• Joaquim Balcells Pinto, llatinista.
• Manuel Ballester i Boix, químic, professor a Harvard, Premi Príncep d'Asturies d'Investigació Científica i Tècnica (1982).
• Ignasi Barraquer i Barraquer, metge oftalmòleg, fundador de l'Institut Barraquer.
• Albert Bastardas i Boada, sociolingüista.
• Jaume Berenguer i Amenós, hel·lenista.
• Antoni Bergnes de les Cases, filòleg, hel·lenista, editor.
• José Manuel Blecua Teijeiro, filòleg i historiador de la literatura.
• Pere Bohigas i Balaguer, erudit, filòleg, bibliotecari, bibliògraf, historiador del llibre i la literatura.
• Oriol de Bolòs i Capdevila, botànic.
• Pere Bosch i Gimpera, prehistoriador i arqueòleg, pioner de l'arqueologia preromana a Espanya.
• Maria Teresa Cabré, lingüista, terminòloga.
• Francesc Calça, historiador, poeta i professor durant el segle XVI, rector de la universitat.
• Miquel de Calderó, jurista i teòleg del segle XVII.
• Joaquim Carreras i Artau, filòsof i historiador de la filosofia.
• Tomàs Carreras i Artau, filòsof, advocat i etnòleg.
• Creu Casas i Sicart, biòloga, botànica i farmacèutica.
• Enric Casassas i Simó, químic, president de l'Institut d'Estudis Catalans.
• Lluís Casassas i Simó, geògraf.
• Jordi Casassas i Ymbert, historiador.
• Américo Castro, historiador.
• Nora Catelli, teòrica de la literatura.
• Alexandre Cirici i Pellicer, tractadista, historiador de l'art i crític d'art.
• Miquel Coll i Alentorn, historiador, medievalista i polític; president del Parlament de Catalunya.
• Antoni Comas i Pujol, historiador de la literatura i crític.
• Margarida Comas i Camps biòloga i pedagoga.
• Victòria Combalia i Dexeus, historiadora de l'art i crítica.
• Joan Coromines i Vigneaux, filòleg i lingüista.
• Federico Correa Ruiz, arquitecte.
• Joan Cortada Sala, escriptor i periodista, novel·lista.
• Josep Cuatrecasas i Arumí, botànic, especialista en botànica tropical.
• Pierre Deffontaines, geògraf, director de l'Institut Francès de Barcelona.
• Josep Domènech i Estapà, arquitecte i matemàtic.
• Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, historiador i polític.
• Manuel Duran i Bas, jurista, polític i periodista.
• Eulàlia Duran i Grau, historiadora i filòloga.
• Francesc Escobar, preceptista i hel·lenista del segle XVI.
• Fabián Estapé, economista i rector de la UB.
• Pompeu Fabra i Poch, lingüista, gramàtic i lexicògraf.
• María Teresa Fernández de la Vega, política, vicepresidenta del govern espanyol.
• Pau Ferrer Piera, metge, especialista en l'estudi de la tuberculosi.
• Laureà Figuerola i Ballester, economista, ministre de Finances, creador de la pesseta.
• Lluís Folch i Camarasa, metge i pedagog, especialitzat en transtorns psicològic dels nens.
• Pere Font i Puig, filòsof, psicòleg i pedagog.
• Pius Font i Quer, botànic.
• Josep Fontana i Lázaro, historiador.
• Josep Fontanella i Garraver, jurista i polític, molt actiu durant la Guerra dels Segadors.
• Joan Fontcuberta i Villà, fotògraf.
• Eduard Fontserè i Riba, físic, sismòleg i meteoròleg, pioner de l'estudi dels núvols.
• Miquel Fusté i Ara, antropòleg físic, especialitzat en restes prehistòriques.
• Alexandre Galí i Coll, pedagog i historiador.
• David García Bacca, filòsof.
• Francisco García-Valdecasas Santamaría, metge, catedràtic de farmacologia i rector el 1965-1968
• Salvador Giner, sociòleg i president de l'Institut d'Estudis Catalans.
• Antoni Griera i Gaja, lingüista, dialectòleg.
• Joan Hernández Pijuan, pintor.
• Manuel Jiménez de Parga y Cabrera, jurista, president del Tribunal Constitucional.
• Ramon Jordi i González, historiador de la farmàcia.
• Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte.
• Josep de Letamendi i de Manjarrés, metge, filòsof, músic i poeta.
• Francesc Xavier Llorens i Barba, filòsof.
• Jordi Llovet i Pomar, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura comparada.
• Ernest Lluch, economista,historiador de l'economia i ministre espanyol de Sanitat.
• Joan Maluquer de Motes i Nicolau, prehistoriador i arqueòleg.
• Rafael Mambla, filòsof i poeta en llatí del segle XVI.
• Ramon de Manjarrés i de Bofarull, enginyer industrial.
• Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor, director del Diario de Barcelona i altres diaris.
• Gregorio Marañón, psicòleg i assagista.
• Ramon Margalef, ecòleg.
• Miguel Ángel Marín Luna, jurista, especialitza en dret internacional, alt funcionari de les Nacions Unides.
• Joan Martí i Castell, catedràtic de filologia catalana
• Carme Mayol Fernández, bibliotecària, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya.
• Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor.
• Agustín Millares Carlo, paleògraf, bibliògraf, llatinista i historiador.
• Carles Miralles i Solà, hel·lenista, poeta i crític literari.
• Josep Maria Millàs i Vallicrosa, semitista, especialista en hebreu.
• Joaquim Molas i Batllori, historiador de la literatura.
• Pere Felip Monlau i Roca, científic, metge, estudiós de la literatura i l'urbanisme.
• Manuel de Montoliu i de Togores, filòleg, crític literari i historiador de la literatura.
• Enric Moreu-Rey, erudit i historiador de la cultura, especialitzat en el segle XVIII; autor dramàtic.
• Jaume Muxart i Domènech, pintor.
• Mary Nash, historiadora.
• Lluís Nicolau d'Olwer, historiador, filòleg, hel·lenista i polític.
• Rafael Olivar Bertrand, historiador.
• Marçal Olivar i Daydí, erudit, filòleg, llatinista, medievalista, historiador de la ceràmica i altres arts.
• Joan Oró i Florensa, bioquímic; a la NASA va dirigir els programes de recerca dels Apollo i Viking.
• Agustí Pedro i Pons, metge.
• Lluís Pericot i Garcia, prehistoriador.
• August Pi i Sunyer, metge fisiòleg.
• Santiago Pi i Sunyer, metge fisiòleg, polític.
• Josep Pijoan i Soteras, historiador, historiador de l'art, assagista, poeta.
• Miquel Porter i Moix, historiador del cinema i crític cinematogràfic.
• Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador, polític.
• Josep Ramoneda i Puiggròs, urbanista i cartògraf.
• Carles Riba i Bracons, poeta, escriptor, hel·lenista i assagista.
• Carme Riera Guilera, escriptora.
• Santiago Ramón y Cajal, metge i fisiòleg, Premi Nobel de Medicina.
• Jaume Raventós i Gavaldà, metge i farmacòleg, descobridor del fluotà.
• Joan Reventós i Carner, polític, president del Parlament de Catalunya.
• Peter John Reynolds, arqueòleg, especialitzat en l'Edat del Ferro.
• Martí de Riquer i Morera, filòleg, romanista, historiador i heraldista.
• Bartomeu Robert i Yarzábal, metge i alcalde de Barcelona, conegut també com el Dr. Robert.
• Antic Roca, professor de llengua, arts, filosofia, aritmètica, al segle XVI.
• Miquel Roca i Junyent, advocat i politic.
• David Romano Ventura, historiador, semitista.
• Joandomènec Ros i Aragonès, ecòleg.
• Xavier Rubert de Ventós, filòsof i polític.
• Jordi Rubió i Balaguer, erudit, filòleg i bibliotecari, primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• Antoni Rubió i Lluch, historiador, medievalista i historiador de la literatura.
• Joaquim Rubió i Ors, poeta, escriptor, rector de la Universitat de Barcelona.
• Manuel Sacristán Luzón, filòsof, pensador i assagista.
• Gaspar Sala i Berart, escriptor polític del segle XVII.
• Xavier de Salas i Bosch, historiador de l'art.
• Ricard Salvat, director teatral i historiador del teatre.
• Josep Maria Sans i Travé, historiador i arxiver, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
• Rafael Santos Torroella, escriptor, crític d'art i dibuixant.
• Josep de Saragossa i Vilanova, matemàtic i astrònom del segle XVII.
• Joan Sardà i Dexeus, economista.
• Jaume Serra Húnter, filòsof.
• Josep Serra Ràfols, arqueòleg.
• Sebastià Serrano i Farrera, lingüista, especialitzat en comunicació i semiòtica.
• Jaume Sobrequés i Callicó, historiador.
• Jordi Solé i Tura, polític i jurista.
• Ferran Soldevila, historiador i escriptor.
• Lluís Solé i Sabarís, geòleg i geògraf.
• Miquel Tarradell i Mateu, arqueòleg i historiador.
• Ana Teberosky Coronado, psicòloga infantil, pedagoga.
• Esteban Terradas i Illa, matemàtic i enginyer industrial i de camins.
• Francisco Tomás y Valiente, jurista.
• Antoni Torroja i Miret, matemàtic.
• Ramon Trias i Fargas, economista i polític.
• Antoni i Joaquim Trias i Pujol, metges.
• Ángel Valbuena Prat, filòleg i historiador de la literatura castellana.
• Eduard Valentí i Fiol, humanista, filòleg, especialitzat en filologia clàssica.
• Valentín Vázquez de Prada, historiador.
• José María Valverde Pacheco, escriptor, poeta, assagista, traductor.
• Joan Vernet i Ginés, arabista.
• Jaume Vicens Vives, historiador.
• Cayetano Vidal y Valenciano, doctor en filosofia i lletres, escriptor.
• Joan Vilà i Valentí, geògraf.
• Joan Lluís Vileta, filòsof i teòleg del segle XVI.
• Eulàlia Vintró, filòloga i política, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
• Jorge Wagensberg, físic i editor, dedicat a la divulgació de la ciència.
• Joaquim Xirau i Palau, filòsof.
• Joaquín Yarza Luaces, historiador de l'art.
• Javier Zubiri, filòsof.

edita Alumnes destacats

• Roger Alier, musicòleg especialitzat en òpera.
• Julio Anguita González, polític andalús.
• Carlos Barral, editor.
• Anna Birulés, ministra espanyola de ciència i tecnologia.
• Francesc Cambó i Batlle, polític.
• Jordi Carbonell i de Ballester, polític i filòleg.
• Josep-Lluís Carod-Rovira, Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.
• Joan Clos i Matheu, alcalde de Barcelona.
• Josep Comas i Solà, astrònom.
• Lluís Companys i Jover, advocat laboralista, alcalde de Barcelona, ministre espanyol de Marina, president del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.
• Joan Coromines i Vigneaux, lingüista.
• Fabián Estapé, economista, impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme i rector de la Universitat de Barcelona.
• Jaume Ferran i Clua, metge, bacteriòleg.
• Josep Ferrater Mora, filòsof.
• Francesc Fontbona de Vallescar, historiador de l'art.
• Jaime Gil de Biedma, poeta.
• Federico Jiménez Losantos, periodista aragonès.
• Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
• Joan Maragall, poeta.
• Ramon Margalef, ecòleg.
• Judit Mascó, model i presentadora de televisió.
• Joan Massagué, oncòleg, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació.
• Joan Oró, bioquímic.
• Júlia Otero, periodista.
• Eugeni d'Ors, escriptor, polític i filòsof.
• Anibal Ramos, polític espanyol.
• Joan Reventós i Carner, polític.
• Àngel Ros i Domingo, polític.
• Josep Pla, escriptor.
• Josep Piqué, economista, ministre espanyol d'Indústria i d'afers exteriors.
• Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.
• Carme Riera Guilera, escriptora.
• Narcís Serra i Serra, alcalde de Barcelona, economista, ministre espanyol de defensa i president de Caixa Catalunya.
• Antoni Siurana i Zaragoza, polític.
• Josep Trueta i Raspall, metge
• Terenci Thos i Codina, jurista, polític i escriptor; president de la Caja de Ahorros de Mataró.
• Josep Bargalló, exconseller primer de la Generalitat de Catalunya i director de l'Institut Ramon Llull.
• Joan Laporta, advocat, president del FC Barcelona.

edita Altres

• La Universitat de Barcelona és membre del Grup Coïmbra i de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives.
• La soprano catalana Victòria dels Àngels, filla d'un antic bidell de la Universitat, estigué molt lligada a la institució durant els seus primers anys de carrera lírica. Per això la UB li otorgà el títol de Doctor Honoris Causa i li ha dedicat uns jardins públics pertanyents a les Facultats de Filosofia i Geografia i Història.

edita Vegeu també

• Llista de Departaments de la Universitat de Barcelona
• Rànking d'Universitats de l'Estat Espanyol
• Biblioteca de la Universitat de Barcelona

edita Enllaços externs

• Universitat de Barcelona
• Coimbra Group (una xarxa d'universitats punteres europees)

Coordenades: 41° 23′ 11.59″ N 2° 9′ 50.35″ E